Dilluns, 16 de juliol de 2007 05:07 h

La hipocresia de Frankfurt

La campanya que alguns mitjans de comunicació, amb seu social a Barcelona, han fet contra la literatura catalana en el marc de la Fira de Frankfurt és una evidència més de la falta de compromís amb el país i de la seva vocació espanyola i espanyolista.

Sobta, això no obstant, que hagi estat la premsa escrita en castellà més propera a CiU la que més s'hagi destacat a desprestigiar els escriptors seleccionats per participar en aquesta Fira, una oportunitat per donar a conèixer la cultura i la llengua catalana al món. Quina lectura cal fer del mitjà monàrquic que amb una mà dóna joc i protagonisme a CiU i amb l'altra pressiona per incloure en la delegació catalana una àmplia representació d'escriptors que escriuen en castellà?

La dreta regionalista rep un tracte de gràcia per part d'aquells mitjans barcelonins i monàrquics que més han combatut un raonament tan lògic com que és literatura catalana aquella que es fa en català. Les complicitats mediàtiques de la federació que lidera Artur Mas són, essencialment, les que provenen d'un regionalisme fet a mida dels interessos de determinats grups empresarials. A canvi de què, per tant, juguen la carta de fer el joc a CiU?

Finalment, malgrat l'ofensiva endegada per aquests sectors, i el trist paper de personatges com Sergi Pàmies, la delegació a Frankfurt ha estat integrada únicament per escriptors en llengua catalana. Perquè aquesta era la literatura convidada a participar en en el certamen i no pas cap altra que, d'altra banda, ja compta amb el beneplàcit i impuls de les grans editorials, d'un mercat de 400 milions de lectors i de l'Estat espanyol, sempre prest a potenciar la llengua oficial en la mateixa mesura que bandeja i arracona el català.