ZP, la perdició del PSC i de CiU
Els interessos del PSOE i CiU comporten situacions realment contradictòries. La crisi econòmica aboca a estranyes aliances per aconseguir el poder i alguns analistes polítics donen per fet l’aposta de Zapatero i el seu entorn per prioritzar un acord amb CiU i PNB. Sobretot amb els primers, que els garanteixen mantenir el poder i deixar aïllat el PP.
10
carregantLa decisió a Madrid és presa i saben el que comporta: el sacrifici del PSC i del president Montilla. Ara s’entén molt bé la reacció de l’anomenat sector catalanista -representat per Castells, Maragall, Tura i altres- que davant la pèrdua del Govern que vol Zapatero prefereixen una sociovergència que els hi garanteixi seguir tocant poder i que els eviti una nova travessia pel desert. Van tenir-ne prou amb els més de vint anys de Govern Pujol.
L’aposta del PSOE per arribar a acords amb CiU a canvi de garantir-li el Govern de la Generalitat, evita ‘les derives sobiranistes’ dels nacionalistes catalans que podrien sorgir d’un possible acord amb els republicans. Així retornen Catalunya a una pau constitucional i es poden concentrar en lluitar contra el nou escenari polític a Euskal Herria, fruit del procés de pau unilateral que ha iniciat l’Esquerra Abertzale. Un procés sense retorn que fins hi tot ha fet embogir al ministre de l’Interior espanyol. L’absència de violència comporta a Europa l’acceptació de la democràcia, i això trastoca els plans de l’Estat espanyol.
És en aquestes circumstàncies on es demostra la valentia dels lideratges polítics, i el PSC no té més sortides, o opta per la covardia i calla i atorga al PSOE el seu harakiri polític, o el menyspreu del PSOE els desperta de veritat. Un PSC amb Montilla al capdavant, trencant amb el PSOE tindria tota la legitimitat per liderar aquest país, aquesta és l’única possibilitat real de que Montilla torni a la presidència. Només un ‘Montilla sobiranista’ els hi garanteix el lideratge per seguir governant. Lamentablement, i voldríem equivocar-nos, el PSC optarà per l’auto sacrifici.
Amb un panorama com el que es preveu, on els dos grans partits, CiU i PSC, tornaran a ser víctimes del govern espanyol de torn, les possibilitats resten obertes més que mai per aquells que vulguin liderar una estratègia independentista fins al final. El principal partit i únic independentista amb representació parlamentària, ERC, té una gran oportunitat.
Mai tanta gent s’havia manifestat obertament per la independència. Les consultes iniciades a Arenys de Munt han propiciat un moviment en aquest sentit, democràtic, cívic i impecable, que té molt encara a guanyar. Més encara quan Espanya poca cosa ens pot donar, més aviat al contrari, cada dia que passem casats amb l’Estat espanyol augmenta la nostra hipoteca, el nostre endeutament i la nostra infelicitat.
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat