Dimarts, 17 de juliol de 2007 05:03 h

Països Catalans

Aquesta és la nació de l'esquerra independentista, la que no renuncia a res, la que sap que el nostre país no s'acaba a l'Ebre al sud, ni té per frontera les línies divisòries provincials a l'oest. Front a aquest plantejament hi ha el de la dreta regionalista de sempre, la que històricament s'ha inhibit de la situació a les Illes i al País Valencià, la que ha acceptat dòcilment la divisió en províncies i l'esquarterament en comunitats autònomes. La que va col·laborar a fabricar una Constitució Espanyola feta a mida dels espanyolistes, renunciant al concert econòmic “perquè no calia” segons paraules de Miquel Roca, l'aleshores flamant secretari general de Convergència Democràtica.

El regionalisme principatí és un dels pitjors estigmes del catalanisme, la seva cara més fosca i la seva expressió més mesella. La dreta d'aquest país, el catalanisme regionalista, es desempallega de tot el que li fa nosa i pacta sempre amb Espanya. Artur Mas va protagonitzar un dels actes més miserables d'aquest regionalisme principatí quan va mercadejar amb l'Estatut a canvi de garantir-se la Presidència de la Generalitat. D'una sola tacada va volatilitzar tot el consens i l'argamassa estructural de l'Estatut del 30 de setembre. Tot, per blindar amb el president espanyol la seva entronització a la Generalitat. Una acció deplorable que la història s'encarregarà de jutjar, com ho va fer amb la dreta catalana que abraçar Franco com la solució a tots els mals que assotaven el país.

La dreta regionalista pactarà a Madrid únicament per l'avidesa de poder. El Ministeri anhelat, si Zapatero no els torna a enganyar, només serà un paraigua per pagar els serveis prestats a una clientela acostumada a créixer i fer-se valer a l'ombra de l'administració, veritable font de negocis i tràfic d'influències. Que preguntin sinó a destacats exdirigents convergents com s'estan lucrant amb el negoci de les autopistes o tramitant plets de minutes milionàries en despatxos d'advocats que s'han fet forts del no-res. Aquest és el veritable objectiu de la teranyina convergent: el lucre i aconseguir una posició social privilegiada. Per això el país els fa nosa i només prediquen allí on esperen poder-ne treure rèdits personals i econòmics.