Dimecres, 24 de febrer de 2010 05:00 h

Pacte contra la crisi

Aquest dimecres el Parlament de Catalunya acollirà el debat sobre la crisi on hi haurà, que es farà, així ho volem creure, des de la voluntat de totes les forces polítiques d’arribar a acords. Posant en pràctica el que s’ha anomenat proposta catalana anticrisi. És lloable aquesta actitud de bona part de les forces polítiques de voler aconseguir un gran acord davant el desgavell del govern Zapatero i de l’actitud descaradament partidista del PP, però no podem oblidar que la clau de les mesures anticrisi són a Madrid.

Catalunya aporta a l’Estat espanyol un esforç considerable de solidaritat, una aportació que no gestionem des d’aquí sinó que fa anys que gestiona el govern de torn. La sensació de mala gestió comença a ser evident i preocupant i aquest sentiment desgasta enormement el nostre Govern, independentment del color que tingui.

Les mesures que ja va aprovar, o les noves mesures que s’aprovin aquest dimecres al Parlament ajuden, però resten lluny de les que podria fer o fa un govern amb Estat propi. És en aquest sentit que caldria un ampli acord dels partits catalans per exigir a Madrid, d’entrada, veu i vot en les decisions econòmiques del govern espanyol. Cal un front comú que dibuixi línies clares per a sortir de la crisi. Això vol dir unitat i no fer-se una fotografia amb Zapatero. Unitat vol dir sacrifici dels partits i compromís de votar en la mateixa línia a Catalunya i a Madrid.

Avui les forces polítiques catalanes saben que la millor proposta per sortir de la crisi econòmica seria una veritable unitat per plantar cara de veritat a Espanya en el sentit més democràtic del terme. Cal que els catalans i catalanes puguem decidir sobre la nostra economia perquè la dependència d’Espanya ens arruïna cada dia una mica més. Ja n’hi ha prou de veure com els nostres esforços són dilapidats per un model espanyol antiquat, llunyà, i que cada vegada és més qüestionat.

No podem seguir perdent el temps en discussions partidistes mentre Espanya s’equivoca malbaratant bona part dels nostres recursos. Ara és l’hora d’una resposta de fermesa i d’unitat, aquí i a Madrid. Ara cal pactar un full de ruta on el dret a decidir marqui el nostre camí a seguir. Continuar esperant respostes positives de l’Estat espanyol és avui una quimera. Són molts els que volen viure millor i ser, millor que súbdits, bons veïns.