No perdem més el temps
Després de molt de temps sense ni tant sols reconèixer la crisi, el Govern espanyol ha presentat un document de mesures per donar impuls a l’economia i reduir els efectes d’una de les crisis més greus dels darrers anys. El document ha generat tota mena de reaccions, uns proclamant-se'n autors intel·lectuals i d'altres dient que les propostes es quedaran curtes i que arriben molt tard.El Govern de Rodríguez Zapatero ha donat motius per la desconfiança, i algunes propostes segueixen semblant més cops de titulars que no mesures reals i efectives, tal com assegurava el conseller Huguet com a portaveu del Govern de la Generalitat. Ja no podem perdre més el temps, calen mesures ràpides i eficaces, amb calendari concret i efectivitat de curt termini. Després de perdre tant temps divagant, cada dia que es perdi es pagarà molt car, sobretot per les classes treballadores i les petites i mitjanes empreses tan esteses a Catalunya.
Si el Govern espanyol ha anunciat que les administracions pagaran a 30 dies i les grans empreses a 60, cal posar fil a l’agulla d’una manera efectiva i amb calendari: Caldrà millorar el finançament de les administracions locals? Caldrà complir amb el model de finançament de les autonomies? Caldrà regular per llei els pagaments de les grans empreses per tal que no evitin aquestes mesures?
Si Zapatero diu que posarà a disposició de la petita i mitjana empresa crèdits ICO d’una manera efectiva, caldrà establir quines xifres es necessiten per posar-ho a la pràctica i evitar que les pimes quedin escanyades per la manca de col·laboració de bona part del sistema financer.
I per resoldre la crisi sobretot cal que els partits polítics aturin qualsevol intent de monopolitzar solucions. Cal tancar un acord el més ràpidament possible i evitar més declaracions i discussions sense sentit. La manca d'eficàcia de Zapatero està provocant situacions complicades i la ciutadania exigeix solucions, no pot ser que la crisi sempre l’acabin pagant els mateixos.
Per últim, és molt important i necessari que la classe política catalana actuï amb contundència i unitat, que pensi en el país i en la seva gent i exigeixi a Madrid acords pràctics i no simplement titulars.