Dimecres, 18 de juliol de 2007 05:00 h

La sociovergència

Dia que passa, dia que els estrategs de CiU adoben el terreny per a la sociovergència. Aquest és, de fet, el pacte pel qual va apostar Artur Mas i la cúpula de CiU. Una operació que va resultar fallida perquè CiU va voler pontejar la cúpula del PSC a través del PSOE. La nit de l'1 de novembre, Mas es va afanyar a contactar amb Ferraz i la Moncloa per obtenir el beneplàcit d'aquests davant la seva candidatura a la Presidència de la Generalitat. Les fórmules podien haver estat bàsicament dues. O bé obsequiar Montilla o un altre dirigent socialista amb la Vicepresidència i un repartiment més o menys equitatiu de les conselleries, o bé governar en minoria amb l'aquiescència del PSC. A canvi, Zapatero hagués pogut disposar incondicionalment del suport parlamentari de CiU a Madrid. En qualsevol cas, més o menys com ara. L'idil·li s'hagués consumat amb l'entrada de Duran al Govern espanyol assumint l'anhelat Ministeri.

La darrera de les opcions sembla cada dia més factible. Si no és que el PP de Rajoy guanya les eleccions espanyoles i CiU -que ja ha enterrat compromisos davant Notari- decideix pactar novament amb el PP. La primera de les apostes de CiU, la sociovergència al Govern, guanya adeptes també ara en les files socialistes. Alguns mandataris de Nicaragua, i no pocs barons, veuen amb simpatia un pacte de futur amb CiU davant les dificultats de governar amb un partit que es pronuncia obertament a favor de la independència i que genera no pocs problemes amb el PSOE i el seu electorat. A la sala de màquines del PSC -especialment els engranatges més identificats amb el PSOE- hi ha qui considera que un pacte amb CiU seria molt més còmode i fàcil de gestionar. A més de garantir una majoria absoluta que podria ser de llarga duració i que, per extensió, podria estendre's a d'altres institucions i blindar, per exemple, l'Ajuntament de Barcelona, un dels baluards històrics del PSC.

De moment, no obstant, l'aparell socialista manté la seva aposta per un pacte catalanista i d'esquerres i per mantenir la seva autonomia respecte al PSOE a Catalunya, mentre es tornen a sentir veus favorables a la creació d'un grup parlamentari propi a Madrid tot i que, a l'hora de la veritat, els diputats del PSC es dilueixen sense veu ni presència en el grup parlamentari del PSOE. El futur és incert. Tot dependrà de l'evolució dels resultats electorals de cadascuna de les formacions polítiques. Però en el si de la direcció de CiU l'aposta és una i única: recuperar la Presidència de la Generalitat al preu que sigui i enviar Esquerra a l'oposició. I això, també explica la crispació de l'Artilleria Mediàtica Convergent i el seu punt de mira obsessiu cap a l'esquerra independetista.