Laporta ha dit no a Carretero
Després dels darrers fets produïts a Reagrupament, molt més greus del que pot semblar -i això no és joc brut-, són molts els que han tornat a quedar orfes a la política catalana. La il·lusió que va despertar en el seu moment el moviment liderat per Carretero s’ha perdut en un no res per les ambicions personals de bona part de la direcció.Joan Laporta, que no és ximple, ja té decidida bona part de la seva estratègia, i una cosa té molt clara és que el seu futur polític no va lligat a un acord amb Reagrupament. Laporta no vol ser 'els nou Ciutadans' de la propera legislatura, Laporta aspira a un paper molt més importat i determinant en el futur del país.
El president blaugrana s’ha posat al mercat, un cop descartat un acord amb Reagrupament o altres grupuscles independentistes, ha obert la seva exposició. Sap que la seva força és la seva ambigüitat a l’hora de decidir què fer, però sap molt bé que el seu èxit passa per oferir-se a les úniques opcions amb possibilitats de ser decisives en la propera legislatura, CiU o ERC. Per una banda hi ha el projecte de CiU, que totes les enquestes donen per guanyador, i per l’altra el projecte d’ERC, a qui en aquest cas les enquestes pronostiquen una davallada electoral. Sigui veritat o no, el que és clar i contundent és que les dues forces sumarien una majoria suficient per governar, una realitat que és amagada i invisible en molts mitjans de comunicació, com si fes por que aquesta realitat plani sobre la propera campanya electoral.
Laporta sap que depenent de com ho faci, el poden voler tant CiU com ERC. Amb més o menys força, però totes dues opcions no es poden permetre el luxe de passar de l’actual president del Barcelona. La presentació de la seva pàgina web és una mostra evident d’aquesta estratègia, fer bullir l’olla, aconseguir una presència mediàtica evident, i si la sort li somriu, ho tindrà quasi tot fet.
Ara caldrà estar atents a les reaccions de CiU i ERC. Diguin el què diguin, Laporta els preocupa i voldran, com a mínim, no estar en contra del seu projecte. Potser ha arribat l'hora de no desaprofitar les forces i sobretot no perdre el temps en baralles inútils mentre el veritable enemic ens segueix enganyant. No seria perdonable que mentre seguir pertanyent a l'Estat espanyol fa que el país hi perdi una mica cada dia, no aprofitéssim que existeix una majoria nacional i democràtica que vol anar molt més enllà. Mas, Puigcercós i Laporta tenen la paraula.