Torna la hipocresia de l’estatut?
Amb la cimera convocada pel President Mas a tocar, els moviments tàctics dels partits politics comencen a ser preocupants, sembla com si els de sempre volguessin recuperar l’esperit de la falsa unitat que es va formar amb motiu de l’estatut del 30 de setembre. Encara recordem la trista imatge dels líders polítics brindant amb cava l’aprovació d’aquell estatut i al mateix temps amb l’altre ma signant les esmenes oportunes per procedir a la seva retallada.
Avui Catalunya ja no vol més hipocresies, vol uns polítics que parlin clar i sobretot, que el que diguin ho mantinguin fins al final, que no tinguin por a un xoc de trens amb Espanya. Hi ha suposats experts que asseguren que Sánchez Camacho i els lobbys que viuen molt be de la dependència d’Espanya, estan tramant una abstenció estratègica del populars per abstenir-se a l’aprovació del pacte fiscal al Parlament de Catalunya, una abstenció que obligaria a un desdibuixat PSC a no ser menys que els populars i d’aquesta manera obrir la porta a fer creure als catalans que el Govern Espanyol mourà fitxa.
En definitiva repetir l’experiència de la tramitació de l’estatut, en que bona part de la classe política va enganyar als ciutadans d’aquest país, tornar a repetir la jugada seria d’una extrema gravetat i perjudicial pel país. Espanya ja ho ha dit, tant el PP com el PSOE no volen posar l’agenda catalana al centre de la política, no volen donar res a Catalunya, i a més saben que tenim tota la raó, i tenen la certesa que a l’hora de la veritat als líders polítics catalans fan figa, i amb un bufar i fer ampolles les seves demandes són oblidades en els calaixos.
Per això si el PP i PSC juntament amb sectors d’UDC tornen a convertir els seus vots en simple hipocresia faran un flac favor al país i als seus ciutadans, tots ells saben que patim el més gran espoli d’un país a Europa, som com deia Oriol Junqueras, president del republicans, “ Catalunya és el país més auster del món” i el que no podem acceptar és una altre mostra d’hipocresia política mentre el país ha de fer esforços que seran molt solidaris, com la marató de la pobresa, però que són poc eficaços, per recuperar i tenir un país de primera. Ara ens toca afrontar amb fermesa i dignitat aconseguir de veritat un pacte fiscal, som grans i majors d’edat i volem, President,” la clau de la caixa ,“ aleshores si que podrem fer solidaritat de veritat. Com va dir el mestre Puyal: "President, sàpiga vostè que té un poble al darrere i que el futur del nostre poble depèn només de nosaltres.”







