Dilluns, 22 de març de 2010 05:00 h

Qüestió de supervivència

Volem tenir totes les eines d’un Estat propi o volem seguir depenent d’Espanya? Aquesta és la pregunta i no val una resposta a mitges. El dia a dia ens omple d’exemples dels avantatges o desavantatges de cada cas, i és hora de decidir què volem.

Aquest dilluns Mònica Terribas entrevista a TV3 al president del govern espanyol. La pregunta és, què pebrots dirà Rodríguez Zapatero? Després de no complir els seus compromisos amb Catalunya, amb l’Estatut mort i liquidat al Tribunal Constitucional espanyol, de trair al mateix president Montilla i al PSC abusant de la seva condició de partit germà, el president espanyol ha perdut tota credibilitat, i amb ell Espanya ha deixat de ser creïble pels catalans.

Un diari gens sospitós de ser independentista titulava aquest dissabte, ZP reparteix milions a Andalusia per salvar el PSOE en referència a la liquidació del deute històric, a les ajudes per a les inundacions i a fer més fàcil el cobrament del PER; i ho feia en contrapartida a la situació catalana. El que és fàcil pels altres, és difícil o impossible per a nosaltres, els catalans. Llàstima que aquest titular, que signaria qualsevol independentista, no vagi acompanyat d’una clara voluntat de liderar la premsa en clau clarament catalana.

El candidat del PSC a les properes eleccions, José Montilla es va reunir aquest dissabte amb 3.000 jubilats en un acte de campanya electoral. El problema és que no els hi va dir la veritat del tot, perquè per culpa del maltracte d'Espanya les seves pensions són molt més minses, amb la independència viurien millor i això no és cap mentida.

Ferran Mascarell intenta explicar en un article publicat aquest diumenge perquè el tripartit no ha funcionat. Entre totes les raons que dóna per explicar el fracàs de l’esquerra catalana es deixa la més important: és inviable avançar com a país si no tenim les eines necessàries per dirigir-lo. I tan és qui governi, sense les eines seguirem anant de mal en pitjor.

Per sobreviure, fins i tot per poder-nos equivocar, necessitem la independència. No tenim futur sense la capacitat de decidir i comença a ser hora d’un pacte nacional de supervivència, d’un gran pacte de tots aquells que creguin en menor o major mesura en la necessitat d’avançar en el dret a decidir. No podem perdre un altre cop l’oportunitat en protagonismes estèrils. Que tothom qui vulgui es presenti a les eleccions, però després cal un gran acord per exigir a Espanya allò que volem. Millor propietaris que no rellogats.