Regalant el país a la sociovergència
En uns moments en què la desafecció vers l'Estat espanyol va en augment alhora que l'independentisme creix segons la majoria d’estudis d’opinió, seguim perdent oportunitats. El millor Barça de la història, el més potent nacionalment, el més solidari, és a punt de ser lliurat als mateixos de sempre. És a punt de tornar a allò políticament correcte, és a punt de ser un simple club de futbol. I això podria passar no pas perquè els de sempre guanyin les properes eleccions, més aviat serà l'actual president del FC Barcelona, Joan Laporta, qui els hi lliurarà per purs personalismes.Avui molts dels que estimen aquest país s’han llevat astorats davant les darreres decisions de Joan Laporta que, de cop i volta, ha passat d’apostar per Alfons Godall, un home bo, a donar suport a Jaume Ferrer, a qui precisament va recriminar que presentés candidatura per la divisió que produïa entre els partidaris de continuar l’estil del millor Barça de la història.
No s’adona Laporta que amb aquesta decisió li acaba de regalar la presidència del Barcelona al seu 'millor amic'? Sandro Rosell i el poder de sempre avui han tingut un gran dia, avui s’han vist clarament guanyadors. Avui tot el poder dels interessos econòmics a l’entorn del futbol ja veuen molt més a prop la recuperació d’un Barcelona passiu nacionalment. Com pot ser que per ambicions i conflictes personals es perdi l’oportunitat de seguir fent país des del millor club del món? Si realment Laporta vol fer un servei a Catalunya i vol dedicar els millors anys de la seva vida a lluitar per aconseguir la independència que comenci per no regalar el F.C Barcelona a Espanya. Els interessos econòmics i polítics de Sandro Rosell i la seva candidatura impediran un F.C Barcelona al servei d’aquest del país.
La sociovergència respira una mica més tranquil·la. Ara ja es pot dedicar a la política, com diu avui un dirigent socialista, calen moltes candidatures independentistes, cal dividir i el Barça ha estat un camp d’experiències que ara volen traslladar a la política catalana. Que l'experiència a can Barça serveixi d’exemple al món sobiranista, en uns moments d’augment de l'independentisme no es poden perdre en protagonismes i ambicions personals, cal posar el país per davant dels individualismes. El poder econòmic vol la sociovergència, ja ho ha aconseguit al F.C Barcelona. Que no ho aconsegueixi a la política catalana, perquè aleshores tots els independentistes sortiran perdent.