La Vanguardia de la sociovergència
Diuen que a la setena planta de la Torre Godó han copiat aquell gran eslògan de ‘para gente sin complejos’ que utilitzava als anys 90 el whisky espanyol DYC. Si quedava algun dubte, després d’aquest cap de setmana ha quedat esvaït: després de fracassar en el seu intent a Catalunya després de les eleccions de l’1 de novembre, La Vanguardia vol a qualsevol preu la sociovergència a Espanya.
Diumenge, el rotatiu centenari dels Godó publicava una enquesta sobre la intenció de vot a les eleccions estatals. En tres moments de la crònica es ressaltava -fins i tot en un destacat- que el pacte PSOE-CiU era la majoria possible. Gairebé com si fos l’única. En altres paraules, que Duran podria complir el seu somni d’accedir finalment a una cartera ministerial espanyola.
I l’endemà la portada ja era desacomplexadament desacomplexada: ‘El 54% de los electores del PSOE aprueba gobernar con CiU o PNV’. Són gestos massa descarats d’un mitjà que aspira a ser el Frankfurter Allgemeine Zeitung versió espanyola. Per als profans, el diari d’influència, pretesament seriós i de prestigi d’un estat i no editat a la capital. El que sempre ha volgut ser, com quan a la manxeta i capçalera hi constava ‘española’ darrere La Vanguardia.
És una opció legítima, només faltaria. Tan legítim com explicar-ho. Tan legítim com denunciar, per molt que els cogui, la campanya que va fer aquest rotatiu contra la presència de la cultura catalana a la Fira de Frankfurt.
En molts països civilitzats, els diaris de prestigi publiquen una editorial demanant el vot per una opció política. La Vanguardia hauria de fer-ho si pretén seguir informant amb aquest desacomplexament. No enganyaria ningú. No caldria que Enric Juliana portés només a dirigents de CiU i PSOE -Madí i Clos- a veure el Segador i ho publiqués diumenge intentant dissimular fent veure que passaven per allà.
Si La Vanguardia fes aquesta passa, seria un gran salt endavant per a la seva credibilitat. No enganyarien ningú. Veritas liberabit vos, la veritat us farà lliures que deia Jesucrist. Alguns alts dirigents del rotatiu, creients de Missa diària, haurien de ser coherents amb els seus principis i aplicar aquesta màxima.