Catalunya enfonsa Espanya
Sense cap mena de dubte aquesta és la percepció que des d’Espanya es té majoritàriament de Catalunya, som nosaltres, els catalans, els que no som solidaris amb Espanya i anem per la via d’enfonsar-la. I això no pot ser, o ho entenem d’una vegada i ens posem d’acord a Catalunya per canviar les coses o qui realment s’enfonsarà serà aquest país, i malgrat acabar enfonsats serem els culpables de l’enfonsament d’Espanya.
Una Catalunya independent representa ja avui una esperança per moltes persones, i una Catalunya independent seria un bon negoci per Espanya, qui en sortiria més beneficiat d’una Catalunya independent serien els nostres veïns, sense cap mena de dubte, perquè finalment podrien espavilar. Davant la gravetat del moment costa d’entendre com alguns líders polítics tant sols parlen d’eufemismes, malgrat saber que amb la independència fins i tot Sánchez Camacho o Albert Rivera viurien millor.
El PP fa el seu paper, el seu objectiu no és Catalunya, i la seva Presidenta llueix una manera de fer que a Catalunya no té futur, però el que no es fa difícil d’entendre el paper del PSC, tot i la renovació està més aposentat que l’anterior direcció, és incomprensible que amb la que està caient, i amb els resultat que han obtingut en les darreres eleccions, encara estiguin tan immobilistes i si alguna cosa han mogut ha estat per quedar per sota els plantejaments del President Montilla.
I costa igualment d’entendre el paper del líder demòcrata cristià Duran i Lleida en aquesta nova tasca en fer trobar el camí de la fe als socialistes, tasca segurament impossible mentre els socialistes no vulguin entendre que la seva prioritat ha de ser aquest país i la seva gent. És lloable intentar fer miracles, però la sensació que tenim és la de buscar un consens per no canviar res, i avui Catalunya necessita una sacsejada i tant sols depèn de nosaltres decidir el nostre futur. President Mas, Europa ens espera i un poble el vol seguir.







