Camacho contra la paret
Els populars catalans malgrat que viuen una eufòria més que pels èxits reals, per les fotografies del poder que han obtingut els darrers temps i per una presidenta com Alicia Sánchez Camacho que és experta en vendre fum, comencen a desgastar-se més de pressa del que sembla.
La prova més evident d’aquesta situació la trobem amb la mateixa presidenta dels populars catalans que intenta buscar el protagonisme amb propostes a la desesperada, les seves fotos amb els ministres populars, la proposta d’un model de pacte fiscal en clau popular, les seves ànsies de mostrar que decideix alguna cosa al govern de Madrid, tot i que com a resultat obté la més completa ignorància dels seu partit a Espanya, converteixen els populars catalans amb un partit amb data de caducitat.
La darrera genialitat, per dir alguna cosa, l’ha trobem en la seva demanda d’apartar ERC d’un possible acord pel pacte fiscal, exigint a CiU un acord a tres amb ells i amb un PSC cada cop més debilitat i amb una profunda divisió interna.
Sanchez Camacho vol un front anti-concert amb el PSC i Duran i Lleida per debilitar al mateix President Mas i aparcar els sectors sobiranistes del govern, el seu intent és evitar que la nova ERC d’Oriol Junqueras sigui la peça clau per el que els populars consideren “les derives independentistes” aquesta és la seva obsessió, obsessió que va camí de convertir-se en la seva perdició.
En las darreres eleccions catalanes el PP va aconseguir convertir-se en tercera força política, avui aquella fita ja es veu com el somni d’una nit d’estiu, les darreres enquestes ja preveuen una tornada a la normalitat i tant ERC com ICV/EUiA van camí de superar els populars que tornarien al seu lloc original, aquesta és la desesperació de la presidenta popular que veu que malgrat tenir una majoria absoluta a Espanya, tenir per primer cop alcaldies importants a Catalunya i ser teòricament un soci preferent del Govern Mas, les seves expectatives electorals van pel camí de tornar el PPC a la cua dels partits catalans i a la temuda marginació.







