La 'estampita' de Solbes amb els diners de Catalunya
La estampita és una de les estafes més populars de l’Espanya de postguerra i que encarna perfectament aquell esperit espanyol de fer la pua i viure amb el mínim esforç. La millor descripció d’aquesta Espanya apareix novel·lada al Lazarillo de Tormes. Es tracta d’enganyar algú fent creure que hi ha un sac ple de bitllets quan en realitat són retalls de diari. A Madrid, aquesta setmana els partits catalans han iniciat les negociacions per als Pressupostos Generals de l’Estat per al 2008. És més que conegut que aquests haurien de donar a Catalunya en concepte d’inversions en infraestructures l’equivalent al que Catalunya aporta a les arques de l’Estat en concepte de PIB en virtut del que diu la disposició addicional tercera del Nou Estatut.
2
carregant
La matinada del 21 de gener de 2006 a Moncloa, entre cafè i Ducados -segons van explicar ells mateixos- Artur Mas va pactar el redactat final d’aquesta disposició que no concretava què es considera infraestructura. Aquesta greu omissió ja es va pagar l’any passat en els primers pressupostos amb l’Estatut en vigor i sembla que en aquest segon exercici la història tot sembla indicar que es repetirà. Solbes diu que infraestructures només són Foment i Medi Ambient, contradient així els criteris d’organismes com el Fons Monetari Internacional que asseguren que infraestructura també són les telecomunicacions o I+D, entre altres. Solbes, Zapatero, Espanya, segueixen fent trampa amb Catalunya. Segueixen practicant la estampita amb els diners dels catalans.
A més, per afegir-hi gravetat, Mas va pactar amb el President espanyol que aquesta addicional tercera en concepte inversor tindria data de caducitat. Concretament set anys. I ja en portem dos.
L’any passat ja es van perdre més de 1000 milions d’euros que corresponien a Catalunya segons l’Estatut. Aquest any la Cambra de Comerç i el propi conseller d’Economia i Finances, el socialista Antoni Castells, ho ha xifrat en 1200.
No seria comprensible que perquè Solbes, és a dir Zapatero, augmentessin lleugerament les inversions en 100 o 200 milions d’euros, el PSC, CiU, Esquerra i Iniciativa avalessin els comptes de l’Estat. Si falten 1200, amb 150 no es poden votar a favor uns comptes que incompleixen una llei espanyola com és l’Estatut que també -cal tenir-ho sempre ben present- van votar els diputats socialistes espanyols al Congrés dels Diputats.
Esquerra ha dit que no els avalarà si no es compleix l’Estatut. Iniciativa d’entrada sembla que té una postura similar malgrat que l’any passat va dir el mateix inicialment i va acabar votant-los. CiU encara no s’ha reunit amb Solbes perquè Duran és de vacances. I el PSC haurà de ser coherent amb el que ha dit el seu conseller Antoni Castells.
Puigcercós va demanar per carta als líders catalans unitat d’acció a Madrid en aquesta temàtica. Només Convergència, només Artur Mas -Duran no ha dit res- ha acceptat formalment. Al setembre, quan avanci la negociació, tothom es retratarà i es veurà qui defensa els interessos de Catalunya a Madrid.
Imprimir
Enviar
Sta. Cristina d'Aro
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat