Dimecres, 25 de juliol de 2007 05:00 h

Quan cau un cable i la capital de Catalunya queda a les fosques

L'apagada de Barcelona, el dèficit en el subministrament elèctric, no és una casualitat, ni tan sols un fet excepcional producte d'unes circumstàncies extraordinàries. És la conseqüència directa de l'espoli econòmic que pateix Catalunya i de l'acumulació d'anys i panys d'inversions molt per sota de les necessitats. Exactament el mateix que s'esdevé amb Renfe o amb la xarxa de metro o l'aeroport o tants altres. Catalunya paga el 25% de la factura elèctrica de l'Estat i només rep el 15% dels diners destinats a mantenir la xarxa de distribució. És a dir, el dèficit en el subministrament no és un episodi aïllat sinó la tònica general. L'Estat s'apropia del que genera Catalunya i després retorna en inversions una part molt inferior a les necessitats que es generen. La balança evidencia el tracte que dispensa l'Estat a Catalunya: en xucla totes les energies i hi reverteix una mínima part, la indispensable per no aturar la maquinària que garanteix un subministrament perpetu de rendes. Mentre altres zones de l'Estat milloren ostensiblement, mentre s'aboquen quantitats indecents de diners per modernitzar Madrid, l'Estat castiga sistemàticament Catalunya amb les escorrialles. Els grans benefactors (els catalans) s'empobreixen mentre els beneficiaris s'enriqueixen sense que això, a més, capgiri les polítiques de subsidi que s'han enquistat en determinats territoris de l'Estat. La discriminatòria redistribució de la renda que practica l'Estat no ha servit per desenvolupar les zones més endarrerides d'aquest Estat.

En aquest Estat conviuen ciutadans de primera i de segona. En aquest Estat es potencien monopolis (Endesa) que lluny de millorar el servei generen uns costos addicionals i un perjudici a la ciutadania. Per si no fos suficient, es manté l'equació arbitrària per la que uns paguem i els altres en reben tots els avantatges. Que la caiguda d'un cable deixi la capital de Catalunya, pionera en el subministrament d'energia, a les fosques, és el resultat d'aquesta asfíxia econòmica sostinguda en el temps, pròpia només de règims colonials. El Ministre d'Indústria i Energia, Joan Clos, ha d'assumir-ne les responsabilitats i comprometre les inversions necessàries en els futurs pressupostos per començar a redreçar el rumb modernitzant totes les infraestructures. I el Govern de la Generalitat, per la seva banda, s'ha de posar al capdavant de les reivindicacions dels veïns, per tal que s'indemnitzin tots els danys causats a comerços i particulars.