Zapatero promociona Anglada
Veure com el Ministre Corbacho defensa la retallada del Fons d’immigració en un 65% i comprovar el silenci del PSC davant una agressió social com aquesta no és més que la certificació de la submissió dels socialistes catalans a l’estratègia del PSOE. Amb aquesta submissió, els socialistes catalans demostren que no poden anar molt més enllà, que ni tant sols poden camina cap al federalisme.La retallada del fons d’immigració és una greu atac a la cohesió social, és un greu atac als ajuntaments que fan molts esforços per evitar les tensions socials i també és un greu atac a l’esforç del Govern de Catalunya per fomentar polítiques socials i en concret a la Conselleria d’Acció Social. Però el més greu de tot és que la retallada dels fons suposa promocionar gratuïtament els partits xenòfobs.
Aquests fons d'immigració no només no s'han de retallar, sinó que haurien d'augmentar-se considerablement vist el rendiment social que comporten. El Govern espanyol no té arguments per aquesta retallada, no es pot estalviar en polítiques socials en plena crisi. A més la decisió perjudica molt greument a Catalunya, i posa contra les cordes 'el govern amic' de José Montilla. Senyor president, amb amics com aquests -Zapatero i Corbacho- no ens calen enemics.
Davant d’aquesta retallada injustificada, què pensa fer el PSC? Què pensen fer els 25 diputats i diputades al Congrés? Acataran la decisió sense dir res? El silenci del PSC en aquesta qüestió i en tantes d'altres demostra com és d’inútil el sacrifici amic dels socialistes catalans, que renuncien a poder seguir governant per acontentar al germà gran. La submissió del PSC al PSOE l’inhabilita per poder seguir governant el país i sobretot defrauda una vegada més a bona part de la societat catalana.
Si en un tema d'aquesta magnitud el PSC calla, què farà davant la retallada de l’Estatut que prepara el Tribunal Constitucional espanyol? Acatar un altre cop? Callar i no dir res? Una reacció agosarada del PSC davant la retallada estatutària posaria contra les cordes a CiU i recordaria el greu error del pacte Zapatero-Mas. D'aquesta manera, un nou engany d’Espanya quedaria al descobert i permetria al PSC dirigir un full de ruta ambiciós. Però això és una utopia, a hores d'ara tothom sap que el PSC optarà per callar i acatar, i malbaratarà bona part de la feina feta pels governs de progrés de les dues darreres legislatures.