Caixa o faixa
Ho deia ahir l’ex directora de TV3 Mònica Terribas en una entrevista al diari El Punt/Avui , “Hi haurà un escenari de caixa o faixa” i cada cop ho pensa més gent, cada dia, cada hora escoltem, sentim o veiem queixes de sectors diversos davant l’actual situació de crisi que vivim. Comerciants, universitaris, pensionistes, ajuntaments, petita i mitjana empresa, entitats socials, culturals, ciutadans anònims, un veritable clam contra l’actual situació de crisi, i en uns moments com els que ens toca viure, Espanya no té cap credibilitat a Europa i cada cop menys credibilitat pels catalans.
Estem a pocs dies del ple del Parlament que ha d’aprovar la resolució del pacte fiscal, una resolució que haurà d’anar a Madrid, amb un resultat que tota la classe política catalana ja coneix, per aquest motiu el més important no és anar a Madrid, el més important serà comprovar el paper de cada partit i sobretot sense divagacions, els ciutadans exigeixen saber si o no a un pacte fiscal de resultat concert econòmic.
Segons totes les enquestes tres de cada quatre catalans estan pel pacte fiscal, aleshores com és que costa tant que els partits defensin el que vol la majoria dels seus votants? Deixarem de banda el PP que no vol el pacte fiscal, però són una minoria i cada cop seran més minoria, perquè fins i tot dins els votants populars augmenta els partidaris d’un pacte fiscal.
De moment CiU, ICVEUiA i ERC volen el concert, SI no s’hi oposaria, i el PSC? Cada dia que passa més dirigents i militants socialistes ho tenen més clar, però l’actual primer secretari pressionat per la vella guàrdia resta astorat i sense donar resposta. Alguns no entenen aquesta situació del principal partit de l’oposició, fins al moment, incapaç de donar una alternativa i de tancar-se en banda contra una proposta que recolza més del 70 % dels votants del partit.
El moment és històric, i els ciutadans no perdonaran una altre arronsada de la classe política, amb la caiguda del mur de Berlín vam perdre l’oportunitat, però ara amb la crisi tenim una altre oportunitat, i ara ja som majoria.







