Què més ens ha de fer Espanya per dir prou?
Ahir van acabar els XXVII Jocs Olímpics de l’era moderna, els dirigents de l’esport espanyol marxen eufòrics per les 16(+1) medalles aconseguides pels que diuen són els seus esportistes, han aconseguit unes medalles que han estat utilitzades per reforçar el nacionalisme espanyol, fins al punt que han pressionat tant com han pogut per evitar que les anomenades “banderes regionals” tapessin l’única insígnia que els representa.
Però mirant les diferents medalles aconseguides resulta que Catalunya també ha patit l’espoli no solament dels seus esportistes, sinó també dels seus diners – els destinats a la preparació esportiva per a la competició-, un mínim de 8 medalles corresponent a esportistes catalans, 3 medalles a esportistes gallecs, 2 medalles a esportistes bascos i tant sols 3 medalles, més la medalla de la vergonya (basquet) són per esportistes espanyols.
Des del directe!cat vam fer-nos ressò de les paraules del Secretari de l’Esport Català, Ivan Tibau sobre les dificultats i de les actituds antiesportives dels dirigents espanyols respecte a Catalunya, no solament van negar al màxim dirigent de l’esport català la possibilitat d’acreditar-se, sinó que tampoc paguen la seva part dels costos del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, un deute de més de 10 milions d’euros, això, de pagar no paguen, però a l’hora de robar, fins i tot les medalles dels altres, no s’aturen.
Fins quan hem d’aguantar? Què més ens ha de fer Espanya per dir prou? No paguen els seus deutes, ens espolien els nostres recursos, s’apropien dels nostres esportistes, ens prohibeixen exhibir els nostres símbols, i se’n foten dels nostres dirigents a la cara.
Però el que ja es fa insuportable es haver de veure com Espanya practica el joc brut i obviar-ho. Com és pot acceptar que Espanya és deixi guanyar al basquet contra Brasil per evitar l’enfrontament amb els Estats Units abans d’hora, i a sobre acceptar-ho com si fos normal, quan per fer el mateix 8 esportistes de bàdminton van ser desqualificades?
El país té molts problemes, patim un crisi sagnant, i cada dia més gent veu com l’Estat propi coma única sortida, i més encara desprès de comprovar com Espanya s’aprofita dels esforços dels nostres esportistes i del nostre govern. Tenim dret a tenir representació pròpia als jocs olímpics i a les competicions esportives, i avui sabem com va dir el mateix Ivan Tibau, el veritable reconeixement esportiu de les Seleccions Catalanes arribarà amb la independència de Catalunya.







