Joan Clos, vergonya aliena
Les explicacions del Ministre Joan Clos al Congrés espanyol sobre la injustificable avaria d'Endesa són un insult a la intel·ligència i una nova mostra de la claudicació sistemàtica dels ministres catalans a Madrid. Tradició que, de ben segur, l'honorable Duran i Lleida en serà un digne continuador si és el cas. La xerrameca de Clos hauria de fer avergonyir el PSC però no sembla que a Nicaragua els inquieti. És part del rol que tenen per sant i senya. No els fa res si a Barcelona el Conseller Castells (el mateix que va fitxar l'abril com a director general de Mines i Energia al responsable de Red Elétrica Española a Catalunya) diu negre i el mateix dia, a Madrid estant, l'exalcalde Clos diu blanc. Que ara Clos negui el dèficit d'inversions a Catalunya és d'un cinisme exasperant. En mal hora els barcelonins van votar un alcalde caragirat.Clos és un polític nefast. Però ara, a més, s'està revelant com un personatge detestable. Que la seva missió a Madrid, amb el seu accent de catalanet, passi per fer el paper de la trista figura a canvi de l'exercici ministerial revela fins a quin punt és un tipus mediocre, tan capaç de fer el ridícul enfundant-se una samarreta per ballar samba com de promoure el Dia sense Cotxes i desplaçar-se a una entrevista en cotxe oficial. El de Clos és un cas com un cabàs.