En una Catalunya independent Espanya hi guanya
Malgrat pugui semblar un contrasentit, la independència de Catalunya també beneficia l'Estat espanyol. Només cal veure de què són capaços els governants espanyols, siguin del color que siguin, a l’hora de malbaratar els recursos. Ho vam comprovar en plena bombolla econòmica, on la cultura del subsidi va ser més present que mai i ho seguim veient en plena crisi. La darrera malversació ha estat l’anunci de Rodríguez Zapatero d’un pla d’inversions pels propers anys per un import de 17.000 milions d’euros.La malversació dels recursos és evident a partir del model creat. Mitjançant els mal anomenats peatges a l’ombra el govern espanyol es vol vantar d’unes inversions inflades, unes inversions que ens acabaran costant el doble i el triple del seu valor real. El model no és nou, el problema és que Zapatero l’ha pervertit, les entitats financeres i les grans constructores avançaran els diners i els recuperaran amb bons interessos en els següents 25 i 30 anys. En poques paraules: els nostres fills i filles, néts i nétes pagaran molt cara la malversació del nostre espoli fiscal que fa Espanya.
17.000 milions d’euros d’inversió en els propers anys a tot l’Estat espanyol és una xifra una mica per sota de l’espoli fiscal del Principat en un sol any, segons les darreres balances fiscals publicades, o que és el mateix si Catalunya fos independent no ens caldria pagar doble ni triple per realitzar inversions, quasi podríem pagar al comptat i sobretot fer solidaritat amb eficàcia. Amb una Catalunya independent, l'Estat espanyol valoraria molt més la nostra solidaritat, els dirigents espanyols s’espavilarien d’una vegada per totes per trobar l’encaix d’Espanya al món.
No podem seguir depenent de les decisions errònies dels governants espanyols, ni PP ni PSOE tenen la més mínima sensibilitat per l’estat federal, sembla fins i tot que no es creuen ni l’estat autonòmic. Cada dia que passa hi perdem, i també hi acaba perdent Espanya. L’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans ja no és suportable i posa en risc la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
L’Estatut, la darrera esperança dels autonomistes i federalistes, ja és mort. En els propers dies sembla que el Tribunal Constitucional espanyol en certificarà la defunció. Aquesta haurà estat la darrera oportunitat d’una Espanya federal. Ara és l’hora de la democràcia, ara és l’hora del dret a decidir. Tenim dret a dir si volem o no un estat propi, les consultes populars sobre la independència han representat un abans i un després. És simptomàtic que persones com Justo Molinero apostin amb valentia per la participació a les consultes. El debat és obert, només els mancats d’arguments i de raons tenen por de les consultes i del dret a decidir. Però la voluntat d’un poble no es pot silenciar, és la mateixa essència de la democràcia.