Interpretant les lleis
Les declaracions que ahir va fer el ministre d'Administracions Públiques espanyol, Jordi Sevilla, referents a la bandera espanyola són senzillament brillants. Resulta que des de Madrid sempre veuen les lleis amb una òptica diferent que a Catalunya. Resulta que si un text legal diu una cosa, ells tenen la capacitat d'afegir-hi coses que no diu sense haver de passar cap procés legal, ni cap revisió del Tribunal Constitucional. El mateix Sevilla és capaç d'interpretar les lleis, sense ni tan sols atorgar el benefici del dubte. Que al nou Estatut hi posa, de manera ben clara, que la senyera ha de ser a tots els edificis públics? Doncs ell entén que aquesta llei només afecta als, perquè ens entenguem, edificis catalans i prou. Als, segons ell, edificis espanyols no els afecta pas aquesta llei. Per què? Doncs perquè sí... "y punto"!A veure, els catalans tenim una història que ens demostra que solem badar en els moments clau de la pel·lícula. Però després dels gols que vam encaixar com a poble amb la redacció de la Constitució del 78 i de l'Estatut del 79, ja fa temps que sabem que aquesta disposició de lleis no és pas més que un contracte. Al principi crèiem que si alguna cosa no quedava del tot clara sobre el paper ens seria fàcil fer-ho jugar al nostre favor un cop ja tot en marxa. Però amb el pas dels anys ja hem vist que això no és així. Els contractes són precisament això, contractes. I com a tals, es redacten amb cura i amb detall per deixar molt clar el què vol dir. Si s'escau, la redacció d'aquests contractes pot allargar-se durant setmanes i potser mesos. I en la seva redacció, hi participen professionals de primer nivell. O sigui que no hi ha excusa.
Aquesta vegada, doncs. sr. Sevilla, al contracte hi diu el què hi diu. Si no li sembla bé, es pot queixar. És tan lliure de fer-ho, com nosaltres som lliures de protestar per la redacció de la Constitució, la redacció de l'Estatut o la redacció del nostre contracte laboral. Però un cop el contracte és revisat i signat per les dues parts, ja no s'hi val a buscar queixes i excuses. A Madrid han tingut totes les eines per modificar, retallar i disminuir les nostres demandes. Així doncs, l'Estatut que ens retornen, malgrat la desídia, és la proposta que accepten, o sigui que ens sap molt de greu, però al nou Estatut hi diu el què hi diu... i no el què voldríem que hi digués. I les lleis, acceptades per les dues bandes, senzillament s'han d'acatar, o si no, posats a interpretar lleis, nosaltres també començarem a decidir a on hem de posar o no hem de posar la bandera espanyola.