Dimecres, 22 d'agost de 2007 05:47 h

C’s: la debacle

El partit ultraespanyolista Ciutadans ha començat a descomposar-se. A batzegades, inexorablement, el partit dels espanyolíssims Boadella, Carreras i Espada, promocionats per la caverna mediàtica madrilenya -en el cas de Carreras també pel diari de capçalera de la sociovergència- està tocat de mort. Ja ho havíem anunciat des d’aquestes mateixes pàgines. És un suflé en descomposició.

C’s no té projecte ni futur. No el té perquè arribava per renovar la política i s’ha posat al servei dels interessos polítics més mesquins. No el té perquè practicava una retòrica antinacionalista catalana i s’ha erigit en portaveu del nacionalisme espanyol més vil. No el té perquè totes i cadascuna de les actuacions han estat esperpèntiques. No el té perquè en el seu sí conviuen ànimes assedegades de protagonisme que competeixen per elevar el to d’un espanyolisme amb ínfules progressistes però que beu de la tradició més rància. I no el tindrà, definitivament, perquè a la cúpula de la sucursal catalana del Partit Popular hi han col·locat un personatge absolutament compatible amb els plantejaments més tronats de C’s.

El que no acabin de fer malbé els actuals dirigents de C’s i l’entorn crispat que els envolta, serà fagocitat pel PP de Daniel Sirera, un botifler de disseny, un subjecte sense escrúpols obedient als Acebes i Zaplana, capaç també -com els seus mentors- d’especular amb la tràgica mort de 200 persones. Sirera acabarà de rematar C’s si no ho fan abans les seves múltiples escissions i dissensions internes. El que no morirà és el discurs de C’s, que no és tal, no té denominació d’origen. És el vell discurs lerrouxista, el discurs de l’autoodi, el discurs de la castració, del servilisme i la demagògia sempre al servei, això sí, de l’eterna Espanya, aquella que no té més llengua que la castellana i que té en els catalans l’ase dels cops.