Catalunya va per endavant d’Euskal Herria i Galícia
Com s’esperava, a Galícia el PP ha obtingut una majoria absoluta, una contundent pèrdua per part dels socialistes gallecs i un augment del sobiranisme d’esquerres, si sumem els escons del BNG (7) i ANOVA (9) amb l’històric dirigent Xose Manuel Beiras al capdavant, que ha estat la sorpresa de la nit.
A Euskadi el PNB ha obtingut una gran victòria, amb 27 escons han superat àmpliament a la segona força política d’EH Bildu, que amb 21 diputats han aconseguit un excel·lent resultat però, que segurament no han cobert les expectatives dels darrers dies d’acostar-se al PNB.
Els 48 diputats de les dues forces sobiranistes contra els 27 dels unionistes representa una amplia victòria del PNB i EH Bildu, però s’han quedat a dos escons dels 2/3 terços que molts esperaven aconseguir. El PNB pot estar content, ha tornat a aconseguir la lendakaritza, podrà governar amb certa comoditat, malgrat que haurà de pactar, i és aquí on es veurà clarament el camí que vol seguir. El PSE li facilitarà la governabilitat sempre que no avanci pel camí del dret a decidir, si ho vol fer, hi trobarà l’esquerra abertzale d’EH Bildu que s’ha convertir en segona força i amb un futur considerable si sap trobar el seu paper.
Amb els resultats de les eleccions a Euskadi i Galícia, Catalunya torna a estat al capdavant dels processos cap a l’estat propi, el proper 25-N els partits polítics catalans que van signar l’acord per exercir el dret a decidir poden fer un salt important, poden aconseguir superar àmpliament la barrera dels 2/3 del Parlament català, és a dir, situar-se entre els 90 i 100 diputats partidaris del dret a decidir i deixar els unionistes en una minoria.
Aleshores la classe política catalana no tindrà excusa per tirar endavant els acords aprovats en el Parlament de Catalunya, la ciutadania haurà parlat i Catalunya podrà capitalitzar el procés cap a l’estat propi, molt per endavant de Galícia i Euskal Herria.







