Festes populars i catalanes
L’escenari musical dels Països Catalans no passa pel seu millor moment tot i la irrupció de nombroses bandes seguint, per exemple, l’estela d’Obrint Pas. Tampoc el món dels cantautors malgrat fenòmens com Feliu Ventura o el jove Cesk Freixas. O l’original proposta d’Antònia Font que guanya adeptes i reconeixements. En general, no obstant, s’ha produït un estancament visible de grups que emulin els desapareguts Sau o Sopa de Cabra.
12
( 3 vots )
carregantUna de les escasses oportunitats perquè els grups catalans disposin d’actuacions per fer calaix i poder viure són les festes que sobretot a l’estiu viuen la immensa majoria dels municipis del país. Però també aquí s’ha notat una davallada en el nombre de concert en que són contractats grups catalans i en català. Poc han ajudat els mitjans de comunicació de masses, poc receptius a les propostes sorgides de la societat civil catalana i devots de les velles glòries o dels grups amb management de les grans empreses del sector. La Caixa n’és un exemple xocant. La principal entitat de crèdit ha patrocinat una gira prescindint de qualsevol grup del país. La patronal catalana només té un amo i senyor: la pela i la submissió reverencial a l’espanyolisme.
El pitjor és que per atractives que siguin les propostes sorgides dels Països Catalans no tenen cap mena de repercussió a la Península i són dramàticament silenciats per totes i cadascuna de les televisions, diaris o ràdios de l’Estat. Si el grup s’expressa en català té, per resposta, l’ostracisme. En alguns moments ha estat tan salvatge que fins i tot s’han apuntat al boicot de facto programes de TV3 que comptaven amb un moment musical, com els del nostrat Buenafuente en el seu dia. La quota de pantalla que va oferir a grups catalans va ser gairebé zero.
I malgrat això segueixen sortint grups que són capaços d’arrossegar milers de persones als seus concerts i que canten desacomplexadament en català. La societat catalana és viva malgrat totes les adversitats i les festes populars de molts dels municipis d’aquest país en són un exemple encara que sovint els ajuntaments de torn no responguin com cal o que aprofitin per agrair els favors prestats al Loquillo de torn, sempre disposat a demanar el vot en campanya electoral.
Imprimir
Enviar
La Sènia
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat