L’espanyolisme foll contra els “poders” catalans
Davant el procés independentista català, l’espanyolisme ha passat de la perplexitat a la ira i de la ira a l’embogiment. En la seva desesperació per aturar el procés que condueix Catalunya cap a l’Estat propi, la caverna mediàtica suma esforços i fa la feina bruta al poder, ja sigui a cop d’editorial, de portades, d’articles d’opinió o amb cròniques demolidores.
Ara, a més, tenen pressa i des de fa uns dies han entrat en una nova fase; la de posar contra les cordes el poder econòmic i financer que representa La Caixa, i el “quart poder” que representa La Vanguardia. Actors fins ara considerats dels “seus” i que ara veuen com callen -és el cas de Fainé-, o com s’adapten a la nova situació- és el cas de La Vanguardia-, s'han convertit en els seus blancs, creguts que aquests poders són més forts que la voluntat del poble i que encara són a temps de doblegar-los; de fet, fan palès que no han entès res.
El diari El Mundo carregava ahir contra el comte de Godó, un “grande de Espanya”, que la vol trencada, deia, i repassava "el viatge de la família Godó del franquisme a l'independentisme".
La crònica, feta per Manuel Trallero, un ex col·laborador de La Vanguardia, pretén de totes totes desprestigiar el mitjà, castigar el seu propietari i deixar-lo en evidència davant les classes benestants i benpensants i també davant els “nous clients” que miren la independència de Catalunya amb bons ulls. Per això el cronista destaca que "la capacitat d'adaptació camaleònica de La Vanguardia a la realitat circumdant està en el seu ADN", i esnsenya que Javier de Godó "forma part d'aquesta burgesia que mai va utilitzar la llengua catalana, ni li va preocupar la seva sort i tingui evidents dificultats per parlar-la" i, a més, destapi que el comte "no escolta mai RAC1 per no posar-se nerviós".
En el cas de Isidre Fainé, l’amenaça de boicot és l’arma utilitzada, el desprestigi encara no toca. Conscient, ells sí, que la qüestió econòmica és crucial i que la La Caixa i CaixaBank hi tenen un paper determinant, perquè gran part de la vida econòmica i comercial de Catalunya giren al seu entorn, i també la vida política i els mitjans públics i privats de comunicació de Catalunya. De la mateixa manera que tampoc perden de vista la relació de Fainé amb les elits de la burgesia catalana i amb el pinyol del poder de CiU, així com el seu paper de líder indiscutible del sector econòmic català. D’aquí, que el seu silenci davant del desafiament independentista els neguitegi i ofengui extremadament. I per això, els tambors llunyans del boicot han començat a sonar, al·legant que els estalvis dels espanyols i el seu consum poden ser utilitzats per finançar el procés de la independència de Catalunya.







