Montilla com Gallardón
El President Montilla s’ha atrevit a culpar a un suposat debat identitari el dèficit d’inversions a Catalunya. Un discurs que, en el fons, és el mateix que va fer l’alcalde de Madrid, Ruiz Gallardós quan atribuïa a la Generalitat i als ajuntaments catalans la responsabilitat per no haver fet l’esforç inversor que sí havia fet Madrid, en un exercici de cinisme desvergonyit.Montilla pretenia així carregar els neulers sobre CiU i responsabilitzar la federació regionalista i sobretot al govern presidit per Jordi Pujol del mal estat de les infraestructures. La maniobra de distracció de Montilla és intolerable en aquest punt. A CiU se li poden retreure infinitat de renúncies. Però el que no es pot fer és obviar que el problema de base -i aquí rau la qüestió- és l’espoli fiscal i la falta d’inversions sostinguda en el temps del Govern espanyol a Catalunya.
La fugida endavant de Montilla és pròpia de l’actitud d’un home que, com els diputats socialistes a Madrid, subordina els interessos del país als del PSOE. És cert que Montilla també ha assumit -com ja ho va fer el Conseller d’Economia Antoni Castells- que hi ha un dèficit flagrant d’inversions a Catalunya. I aquest és un pas important en la trajectòria d’un partit que mai no ho havia admès públicament. Però mirar de compensar l’assumpció d’aquest discurs repartint estopa a CiU és una actitud que alimenta el discurs demagog de l’espanyolisme i d’un govern espanyol que segueix negant-se sistemàticament a publicar les balances fiscals.
CiU va segellar un finançament estatutari -a través del ponent constitucional Miquel Roca- que deixava Catalunya sense potestat per recaptar els seus tributs i regalant a Madrid la capacitat d’administrar-los a discreció. I CiU va posar un pegot sobre aquest sistema de finançament, sense canviar-ne l’essència, quan va tornar a renunciar al sistema de finançament aprovat pel Parlament de Catalunya signant un pacte amb Zapatero. Ni més ni menys, tot sigui dit de pas, que el mateix camí seguit pel PSC.