Referèndum 2014
És el primer cop en la història que el vicepresident de la Generalitat del nord proposa un referèndum d’autodeterminació i apunta una data més o menys precisa: el 2014. La data no és baladí: es compliran 300 anys de l’ocupació espanyola amb l’entrada de les tropes de Felip V a Barcelona.La proposta haurà de materialitzar-se en un futur programa electoral. I és clar, com ho va ser el procés de reforma de l’Estatut, que marcarà l’agenda política dels partits durant la propera legislatura. Dues incògnites però davant una proposta que hauria d’entusiasmar tots els sobiranistes: primera, i d’entrada, hi haurà prou consens per aconseguir una majoria parlamentària a favor de la celebració d’un plebiscit? I en segon lloc, en cas que fos així, hi haurà una majoria social favorable a la independència? La tercera qüestió, però que ja no depèn dels catalans, és la reacció d’un Estat que no reconeix el dret a decidir.
En qualsevol cas, que es porti a debat la convocatòria d’un referèndum és ja, de per sí, importantíssima. Visualitza una aposta de futur, d’un futur no remot sinó molt proper. I obligarà tots els partits a definir-se. I, com a premissa, més enllà de si cridarien o no a votar a favor de la independència, s’hauran de pronunciar prèviament sobre el dret a decidir. Ja sabem que els unionistes (PP i C’s) s’hi oposaran negant als catalans la possibilitat de decidir el seu futur. Però aquests no seran el problema, són prescindibles. El dubte és saber si el PSC i ICV, per una banda, i CiU, per l’altra, estan disposats no ja a votar en un sentit o en un altre, sinó a manifestar si els catalans tenim dret a decidir el nostre futur i a exercir aquest dret.