Dues paperetes dins l’urna?
En el seu article a La Vanguardia d’ahir, Francesc Marc Àlvaro, parlava de tota aquella gent que el 2003 volia un acord de govern entre CiU i ERC i a partir d’aquesta reflexió torna a posar al capdamunt de la taula els dubte que molts electors tenen a l’hora de definir el vot que pugui ser més útil al procés cap a la independència i acaba el seu article amb el protagonista de la faula lamentant que no es pugui posar dues paperetes dins l’urna, ve a dir que molts tenen encara el dubte entre Mas i Junqueras.
I aquest dubte és segurament clau per l’exercici del dret a decidir, tal i com diu l’articulista en la història, al protagonista Mas li genera confiança i el considera un líder seriós, però no entén que pugui anar del bracet de Duran i Lleida, que li treu credibilitat, en canvi troba que el líder republicà transmet autenticitat i això complica la decisió a prendre el proper dia 25N. El que és clar però és que les dues paperetes no es poden posar a les urnes i per tant caldrà que la ciutadania es defineixi.
Un cop se sap que CiU guanyarà les eleccions amb claredat, resta per definir la segona força d’aquestes eleccions, i mentre sembla que les enquestes parlen d’un frec a frec entre el PSC i el PP, les darreres dades apunten a que malgrat la disputa entre aquests dos, un tercer, en aquest cas ERC, pot ser segona força per primera vegada en unes eleccions nacionals catalanes.
Per primer cop Catalunya pot tenir una centredreta sobiranista majoritària com a primera força, i un centre esquerra independentista majoritari de segona força, una fita que d’aconseguir-la fa més que mai viable el procés cap a l’estat propi. És la normalització política del independentisme i sense dubte és allò que Espanya no vol de cap de les maneres.
Una victòria de CiU sense majoria absoluta, una ERC de segona força i una ICV amb un resultat que superi la dotzena d’escons garanteix la fotografia d’un Parlament amb més dels 2/3 dels escons pels partidaris de l’exercici del dret a decidir, i aquesta realitat seria un missatge impactant a Europa que faria creïble l’esperit de la manifestació del 11 de setembre, Catalunya, nou Estat d’Europa.







