Anar a la proCiUssó i repicar campanes
Des d’aquesta mateixa editorial hem celebrat els pronunciaments de caràcter sobiranista de tot el ventall polític. Però el que no val és a jugar tots els papers de l’auca. CiU s’ha de pronunciar obertament sobre si és partidària de celebrar un referèndum d’autodeterminació, que poc o res té a veure amb el reconeixement de l’existència d’aquest dret quan a l’hora de veritat no es vol exercir. O es vol exercir per dir que No, que no es desitja un Estat català a Europa que, vistos els pronunciaments del secretari general de CiU -essent com és l’únic dirigent que ha parlat sense ambigüitats- és a hores d’ara l’única manifestació pública del posicionament de CiU.
11
carregant
CiU ha de resoldre primer internament si el seu horitzó nacional passa per anar més enllà de l’Estatut d’Autonomia, els seus òrgans de decisió s’han de pronunciar obertament. CiU és el primer grup al Parlament regional de Catalunya i ha disposat de folgades majories absolutes. I mai, mai, s’ha pronunciat públicament per la independència. En tot cas, els pronunciaments dels seus líders, de tots, sempre han estat per la dependència.
Per aquest motiu, tots i cadascun dels moviments de CiU són tacticismes, sense que això hagi de ser obstacle per saludar efusivament el naixement de plataformes d'intel·lectuals o ciutadanes de caràcter transversal que pressionin per avançar cap a un procés d’autodeterminació. Res té a veure amb la burda estratègia de l’entorn d’Artur Mas i les complicitats mediàtiques (amb La Vanguardia al capdavant) que, amb l’excusa de sondejar l’estat de la qüestió, només pretenen utilitzar una possible consulta popular com a arma de confrontació política. CiU s’ha de decidir, CiU ha de prendre partit. I pronunciar-se no té res a veure amb el projecte de “casa comuna” del catalanisme, on hi ha regionalistes, autonomistes i algun sobiranista (sempre a títol particular), incapaços de definir amb claredat quin és el seu horitzó nacional, fora d’ambigüitats calculades. Un projecte pensat exclusivament per pescar vots a tot arreu i no anar enlloc.
La dreta o el centredreta catalanista ha de prendre partit. És imprescindible sumar-los per a un procés d’independència. Però, fins els nostres dies, la dreta catalana (només cal veure el paper de la patronal) ha jugat una sola carta: Espanya. I els mitjans de comunicació més acòlits (en castellà i monàrquics) no només no estan per la independència sinó que només tenen un plantejament de futur: la sociovergència. CiU ha disposat de majoria absoluta i avui és el principal grup a la Cambra. I no pren cap iniciativa, fora d’intentar pactes amb Madrid per recuperar el Govern regional.
Si un dia aquest país exerceix el dret a decidir, caldrà sumar complicitats de la dreta i l’esquerra catalana. No estem en aquesta tessitura, els fets són uns altres. La dreta -avui per avui- no té cap intenció de trencar amb Espanya. La dreta segueix tenint un únic objectiu: administrar el Govern autònom i seguint fent-nos creure que la nostra no és una autonomia de segona regional. I ho faran al preu que calgui i pactant amb qui calgui. Temps al temps.
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat