Ara és l’hora de respondre
La no sentència de l’Estatut ha posat contra les cordes les estratègies de CiU i el PSC. Tots dos partits s’han trobat amb el pas canviat. El primer pensant en la victòria en les properes eleccions pendent, sobretot, de no cometre cap error i viure de les errades dels altres comptava que en cas d'una sentència la legislatura estava esgotada. El segon, demostrant que tot i la subordinació al PSOE cada dia hi pesa menys: Rodríguez Zapatero ha bandejat en poques hores la petició del President Montilla de rellevar els membres del Tribunal Constitucional i reformar-lo.Davant d’aquest panorama, els dos partits que s’han repartit el poder durant els darrers 30 anys a Catalunya tenen un veritable problema. El temps de les ambigüitats s'ha esgotat. De què serveix insistir en demanar la modificació de la llei del Tribunal Constitucional espanyol si se sap que PSOE i PP no ho volen? Cada dia són més els ciutadans de Catalunya que exigeixen una guia d'actuació clara i contundent conscient que mentre Catalunya segueix sent Espanya perdem posicions en tots els rànquings.
Què pot esperar el PSC de la seva central a Madrid? No n'és conscient José Montilla que Zapatero no el volia a la presidència de la Generalitat?
Què pot esperar CiU del PSOE o del PP? Un ministeri? El peix al cove retorna CiU als pactes del Majèstic. Els pactes del Zurbano de Duran Lleida són l'actualització dels pactos de estado que van desembocar a sostenir el PSOE dels GAL i el PP del transvasament.
És necessari que els partits polítics defineixin la seva postura: o seguir com fins ara o afrontar el dret de decidir per la via democràtica. Qui té por a l’expressió lliure dels ciutadans? Només qui no té la raó, té pànic a la llibertat.
El proper diumenge una nova onada de consultes populars sobre la independència tindrà lloc a centenars d’ajuntaments d'arreu del país. La participació el 25A és la millor resposta a una Espanya que ha tancat la porta a un estat plural que podria haver conviscut en harmonia. Però la realitat ha deixat clar que és una quimera.
El 25-A no tenim res a perdre. Ben al contrari, tot a guanyar.