Dijous, 6 de setembre de 2007 05:00 h

Prohibits!

La democràcia espanyola segueix d’enhorabona. Ara, la Real Federación Española de Futbol ha decidit prohibir un partit de futbol de la Selecció, encara que des de la Secretaria d’Estat senzillament parlen d’una no-autorització. Ja se sap que això de l’ús del llenguatge és vital a l’hora de dibuixar una determinada realitat.

A l’inefable Duran Lleida li deu semblar un tema dels que no interessen a la gent, part del magma sobiranista que “importa un rave”. I, en canvi, per a la gent que s’estima el nostre país és la clau de volta. Vivim en un estat que ens “és contrari”, citant el notari López Tena. Però tant socialistes com convergents insisteixen a ser part d’aquest estat, de viure i conviure amb aquells que ens neguen la nostra raó de ser. Quan seria tan lògic que, des del punt de vista dels que patim una relació desigual, establíssim relacions de bon veïnatge amb els espanyols. I no, els espanyols no volen deixar anar la gallina dels ous d’or que, a més, no es queixa o es queixa poc de tenir reservat el paper de gallina ponedora i que els seus fruits alimentin la resta. Té una lògica colpidora des de la perspectiva espanyola. En canvi, quin sentit té mantenir abnegadament la voluntat de viure sota aquest jou i esperant que aquells que se n’aprofiten decideixen renunciar a una situació privilegiada sense més?

Mentrestant, la dreta regionalista es rearma i planteja la refundació del catalanisme. D’acord, escoltem què ens volen dir. I pel que fa a la qüestió essencial, ni cinc. Quin és l’horitzó nacional a què ha d’aspirar el catalanisme? Ah!, a quin tot són vaguetats i una voluntat manifesta de seguir movent-se en el joc de les ambigüitats calculades. L’ara no toca, com a argument recurrent i cansí per defugir concretar res i evitar plantejar una proposta amb claredat. Vol o no vol algú de la direcció de CiU superar el marc autonòmic? Aquesta és la qüestió senyor Mas. La resta, focs d’artifici.