L'infern de Samaranch
La mort de Juan Antonio Samaranch ha posat al descobert la debilitat de bona part de la classe dirigent del país i de la majoria de mitjans de comunicació. Convertir Samaranch en un heroi nacional català és un insult a la memòria dels milers d’homes i dones, centenars d’entitats cíviques i partits polítics represaliats pel franquisme.
10
( 16 vots )
carregant
Hi ha qui qüestiona les crítiques rebudes, des del respecte per un difunt, que hem fet uns pocs mitjans de comunicació a la trajectòria de l'expresident del COI i La Caixa. Hi ha qui ha afirmat que Samaranch havia fet molt per Catalunya tot i ser còmplice durant dècades d'un règim genocida. L'absurditat d'aquesta regla de tres podria portar-nos a afirmar que Franco va ser bon governant perquè va fer molts pantans.
Hi ha qui assegura que s'hauria d'haver perdonat Samaranch. Senzillament, sense penediment no pot haver-hi perdó. De la boca de Samaranch només va sortir alguna tímida referència a que en algun moment 'es van fer coses que potser no van estat del tot bé'. Aquesta afirmació en condicional no representa cap condemna explícita de la dictadura de la que va viure i ser-ne avalador.
Només uns pocs hem explicat el full de serveis de Samaranch abans que complís els 60 anys. I cal dir-ho amb noms i cognoms. Vilaweb, Nació Digital, E-noticies, Tribuna Catalana, Racó Català i Directe hem gosat anar més enllà de la propaganda. Resulta significatiu que en una setmana els digitals hàgim estat els únics que no hem seguit la corrent: en la cobertura de les consultes per la independència -com assenyalava l'informe de Media.cat- i en la mort de Juan Antonio Samaranch.
El problema és d'arrel. Des de 1978, Espanya no va gosar fer una Llei de la Memòria Històrica que reparés aquells que durant 40 anys van viure exili, tortura i repressió i almenys inhabilités els còmplices de la barbàrie. Quan Espanya va fer la llei va ser tard i malament, en el tram final del primer mandat de Zapatero. El processament de Garzón per part de La Falange i la judicatura n'és la millor prova d'un fracàs anunciat d'una llei a mitges, pràctica habitual de José Luis Rodríguez Zapatero des de la meitat de la seva primera legislatura com a governant.
Samaranch no és el nostre avi ni hem pretès ser el seu infern. Senzillament hem intentat dir tot el que altres no han volgut explicar.
Sigui com sigui, amb el respecte que mereix qualsevol ésser humà, descansi en pau.
Imprimir
Enviar
Sant Feliu
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat