In memoriam dels assassinats pels desnonaments
“Si volem podem, malgrat els que poden i no volen” era el titular de la darrera editorial del directe!cat d’aquest diumenge i avui ha quedat palès, ara ho o sabem, i tant que podem. Per començar la majoria absoluta del PP s’ha arronsat davant la pressió del poble i ha hagut d’acceptar la tramitació de l’ILP sobre els desnonaments, anant contra la seva pròpia voluntat. Els tot poderosos han perdut una batalla i ara deuen estar buscant la maner de deixar sense efecte jurídic l’ILP “sin que se note el cuidado”, per això ara toca encara més demostrar que “si volem podem.”
S’ho mereixent els dos jubilats de Mallorca que ahir van ser empesos al suïcidi en rebre la notificació per ser desnonats, s’ho mereixent tots i cadascun dels suïcidis o assassinats produïts pels milers de desnonaments que cada anys es produeixen a l’estat espanyol aprofitant una legislació abusiva pels ciutadans i privilegiada per les entitats financeres.
Ahir es va demostrar al Congrés dels Diputats que tot és possible, tot i molt més, si la voluntat, la feina ben feta i l’esforç encapçalen una idea per difícil que pugui semblar. Encara queda molt per fer, per aconseguir l’acceptació de la dació en pagament i altres millores que proposa l’ILP que ha recollit quasi un milió i mig de signatures.
Cap majoria absoluta, cap govern pot anar contra una majoria que vol canviar les coses, s’ha demostrat amb l’acceptació de la tramitació de l’ILP i es pot demostrar amb qualsevol altre iniciativa sigui social o sigui en l’exercici del dret a decidir. Com dèiem fa uns dies, “Si volem podem, malgrat els que poden i no volen”. La vostra mort no serà en va.







