Camacho, com una espia més
La decisió de la presidenta del PPC de substituir els Mossos d’Esquadra com a escoltes per membres de la policia nacional no és un simple gest, ni tant sols l’excusa que ha buscat serveix per explicar-ho. La seva decisió forma part del procés per carregar-se el camí cap a l’estat propi i en aquest sentit Alicia Sánchez Camacho és un element més, una espia més per derrotar la voluntat majoritària del poble de Catalunya expressat en les darreres eleccions.
La seva decisió ha servit per generar dubtes dins el cos dels Mossos d’Esquadra i de la pròpia societat catalana, malgrat les reaccions d’indignació la presidenta dels populars catalans ha sortit amb més alegria que mai, en els darrers dies ha aconseguit prohibir la reproducció de la famosa conversa de “La Camarga”, passar a ser víctima d’una inexistent conxorxa independentista contra ella, i que tot l’escàndol d’espionatge de “Método 3” estigui sota el control de la policia espanyola i dels mateixos serveis d’intel·ligència de l’estat.
Sánchez Camacho porta temps jugant als espies i ho fa contra el seu mateix poble, les ànsies de poder, de protagonisme i una veritable voluntat per part de l’estat d’activar tots els mecanismes per derrotar el sobiranisme creixent a la societat catalana, l’han convertit en un important icona de l’actual situació.
Sánchez Camacho és una eina més de l’estat per posar pals a les rodes al procés, una eina que ha fet un gran servei a la causa d’Espanya com ha estat poder garantir una explosió controlada des d’Espanya del cas d’espionatge de “Método 3”.
De tot plegat es desprèn que cal fer camí i fer-ho ben fet i ràpid, perquè el temps juga en contra nostra, no tindrem altres moments tant favorables, i no ho podem desaprofitar-ho.







