Espanya ni dialoga ni paga els seus deutes, malgrat el que digui La Vanguardia
Que el principal diari de Catalunya digui que el diàleg amb Madrid comença a donar fruits no vol dir que sigui veritat, i més, si aquests suposats fruits només són petites coses que ni caldria que fossin negociades. Si realment Madrid estigués disposat al diàleg una manera de mostrar bona voluntat seria pagar allò que deu i d’aquesta manera els catalans i catalanes tindríem la vida menys complicada i amb menys retallades.
Si el principal diari de Catalunya vol evitar de veritat el xoc de trens de la consulta sobiranista, caldria que fos clar en allò que deu i incompleix Madrid en comptes d’intentar fer-nos empassar una realitat inexistent, però si l’aposta del primer diari de Catalunya és seguir com els darrers anys dialogant amb Madrid a costa de petites coses l’estratègia és especular i fer un joc subterrani per acabar amb l’acord entre CiU i ERC, que si una cosa té, és que és molt concret i no amaga res, un acord per fer possible l’exercici del dret a decidir.
Si el principal diari de Catalunya vol acabar amb el president Mas per interessos propis a base de presentar Madrid com una oportunitat pels catalans i presentar-nos a Duran i Lleida com el nou “enginyer” de la vella política, arriba tard, la vella política de Duran i Lleida ha perdut la centralitat política.
Si el principal diari de Catalunya vol rebentar l’exercici del dret a decidir té un greu problema, i el té La Vanguardia i el mateix Grup Godó, podrà explicar el que vulgui i faltar a la veritat, però ha perdut allò que tenia de més valor; la seva centralitat. La seva línia editorial gira cap a un extrem, mentre la majoria dels catalans i catalanes té clar que vol exercir el dret a decidir com a sortida principal a la crisi que patim. Lliures podrem seguit patint la crisi però les mesures per pal·liar-la les decidirem nosaltres amb tota llibertat, seguir amb Espanya avui és perdre el temps i l’oportunitat de superar la crisi.







