Cansats dels pressupostos
Portem setmanes i setmanes parlant dels pressupostos, que si amb un dèficit del 1,5, del 2 o del 2,3 que com ha dit el conseller del Banc d’Espanya, Guillem López Casasnovas és el mínim acceptable per poder tenir un pressupost executable. Sigui com sigui, més que el dèficit a aplicar en el pressupost en qüestió, el que cal és definir per què volem el pressupost, si el volem per seguir com fins ara o el volem com un pressupost de transició nacional cap a l’exercici del dret a decidir, que segons ens han dit podrem exercitar com a molt tard l’any 2014.
Perquè si el pressupost ha de ser una eina per una any més tant ens és quin sigui el pressupost, com diu el seu nom un pressupost, es pressuposa, en canvi si el pressupost que cal aprovar és un pressupost de transició cap a l’estat propi aleshores no hem de tenir cap problema per aprovar un pressupost que ens permeti caminar fins a la celebració del referèndum, perquè això voldrà dir que el camí cap a l’estat propi no té retorn.
Aprovar un pressupost que trenqui certs esquemes amb Madrid ens permet guanyar confiança i portar un missatge de lideratge als ciutadans d’aquest país que han expressat majoritàriament un camí clar cap a l’estat propi i sobretot seria enviar un missatge clar als sectors a l’entorn del “Lobby Puente Aereo” , de que no existeix cap possibilitat de marxa enrere, i d’aquesta manera decideixin a quin costat volen jugar, si a favor d’Espanya o a favor de Catalunya.







