Dimarts, 18 de setembre de 2007 05:00 h

Zapatero, altre cop prometent

El president espanyol ha tornat aquest cap de setmana a Catalunya a llençar al vol més promeses buides de contingut. Aquest cop, ha donat la seva paraula de que el nostre país tornarà a tenir el lideratge ferroviari, econòmic i industrial de l’Estat. L’argument més repetit, ja ens el coneixem, és que quan el TGV arribi a Sants, tot funcionarà com una seda. Però no sentim a parlar de les apagades elèctriques, ni dels peatges ni de la inversió en carreteres de titularitat estatal.

Comencem a estar tips de les promeses de Zapatero precisament perquè sempre acaben en l’oblit. Venir a Catalunya a un míting socialista perquè la gent l’aplaudeixi i li llenci floretes és molt més còmode que escoltar les demandes de la societat catalana, però el president espanyol sap que, tard o d’hora, haurà de passar comptes davant les urnes de la seva inhibició davant del que els no nacionalistes anomenen “problemes reals dels ciutadans”. Zapatero ha esgotat el crèdit i la seva paraula val, ara mateix, molt poc. I si ell no ho sap, algú del seu cercle de confiança li hauria de dir per estalviar-li més maldecaps en un futur.

Si vol tornar a guanyar les eleccions, i d’això en depèn el resultat que els socialistes facin a Catalunya, Zapatero ha de començar a complir els compromisos adquirits. Podria començar per complir amb allò que estableix la Llei Orgànica 6/2006, que resulta ser l’Estatut de la nostra nació, paralitzat al TC i desenvolupat al ritme d’una tortuga coixa. Que deixi de traspassar a les regions de l’Estat aquelles competències que tant han costat d’aconseguir a les nacions. I que, si alguna vegada s’ho ha cregut mai, recuperi la seva visió d’Estat plural i permeti a les seleccions nacionals competir internacionalment, publiqui les balances fiscals, permeti l’ús del català al Congrés i al Senat, etc. Res que no haguem reclamat fins el dia d’avui. I si no vol moure ni un dit, no quedarà cap altre excusa per iniciar de forma immediata un procés cap a la independència.