El silenci mediàtic davant el poder de La Caixa
Avui la primera entitat financera del país ha fet públic els resultats del primer trimestre i les diferents cròniques dels mitjans de comunicació són totes en clau festiva, fins i tot amb crònica rosa sobre l’anecdotari protagonitzat pel “valencià del nord” que presideix La Caixa, però sense cap anàlisis financer sobre els resultats econòmics de la marca “CaixaBank” o més ben dit sobre els resultats del primer “Banc” d’Espanya.
CaixaBank ha declarat uns beneficis d’aquest primer trimestre de poc més de 300 milions d’euros, ho consideren un èxit, molt més que l’any passat, però si analitzem la lletra petita del l’èxit, resulta sorprenent el silenci mediàtic que han provocat.
El primer banc d’Espanya repartirà entre els seus accionistes 1.000 milions d’euros, tenint en compte que de moment una mica més dels 40% de les accions estan en mans privades podem afirmar que més de 400 milions d’euros aniran a butxaques privades i no podran revertir en una obra social minvada any darrera any, malgrat que Fainé vengui com un èxit que la fundació porta sis anys sense ni tan sols augmentar el pressupost ni que sigui amb l’IPC.
CaixaBank obté un benefici principalment per els dividends que cobra per les seves participacions en empreses que recapten via peatges o tarifes desmesurades autoritzades per les autoritats polítiques, parlem que sense aquests milionaris dividends l’entitat tindria pèrdues. Els centenars de milions d’euros que ingressen provenen de peatges, tarifes elèctriques, gas, l’aigua o dels telèfons, és a dir, d’una indefensió dels consumidors abocats a pagar tarifes quasi de monopoli.
CaixaBank i els seus actuals dirigents controlen sobradament el panorama mediàtic, via publicitat o crèdits preferencials o deutes ajornats eternament i això fa que la majoria de noticies sobre l’entitat estiguin mancades de cap critica a la pèrdua cada vegada més evident de l’esperit fundacional, i no solament això, l’actual direcció de l’entitat amb la complicitat d’una majoria de mitjans que ho silencien, va camí de lliurar-se plenament a Espanya i a intentar avortar d’una manera o altre el procés democràtic i majoritari cap al dret a decidir, volen guanyar el que mai han guanyat a les urnes. O recuperarem La Caixa o tot serà molt més complicat.







