L’autèntic boicot
Novament unes paraules d’un Conseller, d’estricte sentit comú, han desfermat les crítiques enceses per part d’una classe política catalana instal·lada en la covardia i que confon el seny amb la submissió; amb peticions incloses de dimissió per part de la dreta regionalista i de l’espanyolisme reaccionari.El Conseller Josep Huguet va fer una reflexió serena i distesa en un acte organitzat per la Fundació Josep Irla. Huguet va fer una afirmació tan lògica com interessant quan va emfatitzar que, davant la discriminació de l’aeroport del Prat, els catalans hem de tenir present que per als vols transoceànics sovint és més barat recórrer a aeroports centreuropeus que no pas a Madrid, per una qüestió d’estalvi econòmic i de temps. La seva intervenció, serena i incisiva, de seguida ha tingut resposta per part d’aquells que justifiquen i donen cobertura mediàtica a l’ofec de l’aeroport del Prat. A la primera de canvi, han acusat Huguet de promoure un boicot contra Barajas, en un acte de fariseisme polític digne d’estudi.
És una burla i una provocació sentir com determinats mitjans acusen Huguet de fomentar el boicot. Quan és prou conegut que l’únic boicot, l’autèntic boicot que amenaça de causar estralls en l’economia catalana i de convertir el Prat en un aeroport de tercera divisió, és el que han fomentat les institucions de l’Estat. El Govern espanyol, fins el 2003, ha signat més d’un centenar de convenis internacionals vetant l’aeroport del Prat en benefici del de Barajas. I quan això ha passat, des de fa anys i panys, el silenci còmplice d’aquests sectors polítics i mediàtics ha estat l’única resposta. Provoca aflicció i vergonya aliena veure el tractament de determinats rotatius aristocràtics editats a Barcelona a les paraules d’Huguet. El seu servilisme i submissió a la discriminació històrica de l’Estat contra l’aeroport del Prat contrasta amb la severitat inusual amb que han rebut les paraules d’Huguet. Lamentable.