I si no fos un somni d’una nit d’estiu...
S’ha acabat el bròquil, com diu l’amic Barberà, i el president Mas conscient de que la situació del país és de veritable emergència nacional i que no podem perdre més temps ha decidit un seguit de mesures per enfortir el procés cap a l’estat propi. Ja n’hi ha prou de mitges tintes i de deslleialtats, ara prendrà les regnes de totes totes. Després de donar-hi moltes voltes ha arribat a la conclusió que calen mesures dràstiques; el poble demana pas ferm i ell no pot defraudar la seva gent.
En primer lloc cal posar data a la consulta, definir una pregunta, i fer una reestructuració del Govern a fons, s’ha acabat Duran, ja ha traspassat tots els límits, cal un govern capaç i fidel al procés, per tant, demanarà al seu pinyol que temptegi els diputats d’Unió per escatir quins aposten clarament per la consulta sense matisos i ja veurem com ho resolem. Pelegrí, Espadaler, Ortega, i totes les rèmores ocupes del Govern seran substituïts per persones amb capacitat de gestió i amb visió nacional clara, el govern ha de pedalar en un sol sentit i amb la mateixa empenta.
En segon lloc vull veure el conde de Godó i explicar-li clar i català –ell no hi està acostumat al català-, que li tanquem l’aixeta, que ara haurà de viure del que li ofereix Madrid i que les pèrdues se les haurà d’eixugar tot solet, i a més, que tindrà una dura competència perquè amb el que ens estalviarem reforçarem TV3 i la CCMA deixarà d’agafar-se-la amb paper de fumar i aplicarem el llibre d’estil com Déu mana. A partir d’ara la televisió pública representarà la centralitat política del país que aposta per l’estat propi, que cridin i esbufeguin els instal·lats, ploramiques i aprofitats, ara les tertúlies seran plurals d’una altra manera, i jo, el president, mantindré informat el poble dels passos i entrebancs, i hi posaré un toc d’èpica, que ja veig que em falta.
En tercer lloc, cridaré a capítol en Fainé: Isidre la cadira et balla, ja n’hi ha prou d’anar contra els interessos del país, que sàpigues que posaré tot el gabinet jurídic a buscar-te les pessigolles i ja saps que en tens moltes, a més he sentit a dir que hi ha una colla d’avis que té ganes de fer costellades davant de casa teva cada diumenge i altres que volen que en Sala Martín ocupi el teu lloc, estàs avisat. Tampoc m’estaré de tenir una xerradeta amb en Salvador Alemany, en Gay de Montellà i el “tupinaire” Miquel Valls, nois s’ha acabat.
Bé, tot plegat podria ser una bona notícia però, de moment, només ha estat un somni d’una nit d’estiu. Un somni que voldríem que és fes realitat.







