La sentència de la sociovergència
La campanya desfermada per la sociovergència mediàtica -amb el guiatge de La Vanguardia- contra els qui han qüestionat la resolució del Parlament ha estat com les dels millors temps de la fase final de l'Estatut quan Esquerra Republicana va demanar el no en el referèndum.
23
( 16 vots )
carregantÉs cert que la postura dels republicans té, a primera vista, un punt de complexitat d'explicar que no signen la resolució però sí que la voten. En el fons, però, ha estat lògica l'actitud de no obstaculitzar una petició del Parlament però no avalar-la senzillament perquè demanar el relleu en un tribunal segrestat per PP i PSOE no porta enlloc. És perpetuar l'agonia.
Un estat i un tribunal no respecten una ratificació ciutadana en un referèndum plenament legal -com va ser l'Estatut- quina transcendència tindrà per ells un paper signat pel Parlament de Catalunya instant a fer no se sap ben bé què? Pels tres toreros de la Maestranza -Jiménez, Aragón i Rodríguez Arribas- o els que els rellevin algun dia, deu tenir el mateix valor que un diploma del Club Súper 3.
Són moments decisius pel futur de Catalunya. No s'hi val a buscar tàctiques de curta volada per xutar la pilota endavant i guanyar uns metres, uns mesos, per seguir corrent. Això és aparcar un problema i el que cal és afrontar-lo. La resolució impulsada pel PSC i seguida per CiU no pot tenir per objectiu dilatar el sumaríssim contra l'Estatut perquè no interfereixi en el calendari electoral a Catalunya. Això és ser còmplices amb el sistema que ha retardat quatre anys la sentència del Constitucional.
No es pot ajornar un debat com aquest perquè els dos grans partits vulguin amagar el debat Catalunya-Espanya abans de les eleccions. Més de 500.000 catalans de menys de la meitat de ciutadans que van tenir dret a vot ja han dit que estan per una altra cosa, per passar pàgina.
Mala peça al teler si han de ser les editorials del Grupo Godó i productes en el fons sinònims tot i que amb diferent capçalera les qui marquin les línies polítiques dels líders dels dos grans partits del país. En un moment en què Mas denunciava absència de lideratge, el debat Catalunya-Espanya amb l'acta de defunció de l'Estatut de la Moncloa sobre la taula, necessita precisament això: líders disposats a arriscar. Aquí hauria d'aparèixer la veritable unitat.
Imprimir
Enviar
Barcelona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat