PSC, PPC, ICV i Ciutadans al mateix sac
Pere Navarro i els líders d’ICVEUiA, Dolors Camats i Joan Herrera que s’ho facin mirar, han caigut a la trampa dels populars, però sobretot, de Ciutadans i del seu líder Albert Rivera, el gran guanyador de tot plegat, fins i tot el líder de l’UGT ha fet el joc a Ciutadans qualificant de covards el Govern i ERC per prorrogar els pressupostos. Però tenen alternativa els socialistes i l’esquerra plural? Sembla que no, doncs de moment l’única alternativa que han presentat és ser socis de Ciutadans i d’un PPC en caiguda lliure.
Sap greu que ICV/EUIA caigui en aquesta trampa, quant ells saben, igual que els socialistes, que no existeix més alternativa, ho saben perquè han gestionat el Govern de Catalunya durant set anys i força malament per cert, deixant una herència que no és per tirar coets, més aviat al contrari, tant sols cal comprovar la gestió de l’Agencia Catalana de l’Aigua, el treball fet a Medi Ambient, o la lamentable gestió al capdavant d’habitatge. Però el que és més greu els seus arguments vagin a remolc de l’extrema dreta de PP i l’unionisme ferotge de Ciutadans, que l’únic que volen és acabar amb l’exercici de democràcia dels catalans.
Sap greu que el PSC estigui a l’inòpia política, però també cal exigir als catalanistes que avui encara són al PSC que facin alguna cosa, no n’hi prou de parlar de futbol, o d’explicar històries i fer veure com si no passa res, ni que sigui per l’esperit d’en Pallach, cal que facin un cop de puny damunt de la taula, no n’hi ha prou de liderar una taula pel dret a decidir i no fer res per salvar el partit que li ha donat tot. Estaria bé que Nadal, Geli i alguna altre fes alguna cosa per salvar un partit que va camí de ser la crossa de Ciutadans.
De totes maneres allà vosaltres, socialistes i eco-socialistes, el país seguirà endavant amb el dret a decidir, i vosaltres aneu camí de forma part dels perdedors d’aquesta història, tant sols un recordatori per Josep Maria Álvarez, no pot acusar de covards al Govern i a ERC, quant resulta que durant molts anys ha callat l’espoli que pateix Catalunya. És l’hora de dir les coses pel seu nom, l’única sortida a la crisi, és exercir el dret a decidir i ser lliures.







