Tot derrotant Cuní
29
carregant S’acosta la Diada i els lobbys de poder econòmic i mediàtic estan neguitosos, malgrat els esforços ingents per imposar el seu seny i la seva prudència al poble de Catalunya, sembrant dubtes, pors i neguits, veuen com la seva influència s’esvaeix. Els símptomes del neguit es fan palesos, des que ha començat el curs mediàtic hem assistit a un intent desfermat d’alguns mitjans i d’alguns dels seus tertulians i opinadors de posar en dubte tot el procés sobiranista.
En una setmana hem vist un article d’opinió del vicedirector de La Vanguardia mofant-se i insultant la Via Catalana, a un Rafel Nadal que per esmorzar, dinar i sopar - a Rac1, a La Vanguardia i a can Cuní-, sortia en defesa d’una tercera via, segons ell en via morta, però que ocupa un suposat “espai central, presumptament majoritari” format per l’establishment temorós de perdre els seus privilegis i que ell situa en “amplis sectors polítics, empresarials, financers, acadèmics i mediàtics”. També hem sentit parlar de l’independentisme segregador, del dia desprès de la derrota independentista, i, fins i tot, al director de la Vanguardia, José Antich, perdent els papers cridant “cony” en directe a Rac1 en desacord amb Jordi Graupera i el seu anàlisi caciquil del cas de la independència de Puerto Rico.
I que dir del programa estrella del Grup Godó, amb un pletòric Josep Cuní, després de l’entrevista de Terribas a Mas, celebrant abans d’hora el gerro d’aigua freda, que segons ell, havia llençat el president a aquells que “anaven esverats i ja es veien independents”, per després fer d’home bo en unes tertúlies anacròniques sense cap pluralitat amb tertulians que com a novetat, ara defensen el pacte fiscal mentre carreguen contra tot allò que tingui a veure amb el procés d’independència.
I també hem vist un altre personatge dels més instal·lats de Catalunya, un altre Nadal, parent del propulsor de la tercera via, ara posat en el paper d’equànime defensor del dret a decidir gironí, celebrar que Mas hagués rebaixat el “sufflé sobiranista”. Aquests són alguns dels símptomes del nerviosisme dels lobbys de poder econòmic i dels seus defensors.
Avui el president Pujol deia que si la Via catalana fracassa a Madrid se’n fotran, sí president, i els instal·lats, els que es venen abans no els comprin, els immobilistes, els acostumats a manar sense passar per les urnes, ho aprofitaran. Per això també cal que la Via Catalana sigui un èxit.
Imprimir
Enviar
Banyuls
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat