#VolemVotar @marianorajoy
Que un mínim de 1.600.000 persones surtin al carrer és una fita extraordinària, malgrat ho neguin a Espanya i e que és clar és que la preocupació existeix en les interioritats del govern espanyol. Cal tenir en compte que a les xifres de participació cal afegir la majoria silenciosa de la que parlava Sánchez Camacho, tots aquells milers de persones que per diversos motius, familiars, estat d’ànims, mobilitat disminuïda, etc., no hi van anar però que és van igualment mobilitzar via televisió o ràdio.
És sens dubte la victòria de la societat civil que ha fet central la voluntat d’independència i ha convertit en minoria radical els discursos de Navarro, Duran i, encara més, de Camacho o Rivera. No és baladí que personatges com Bono o Camacho hagin dit que ja veuen una Catalunya més fora que dins d’Espanya.
Tampoc és baladí que diferents personatges espanyols tinguin com a únic argument contra el dret a decidir i la independència de Catalunya, convertir en nazis a tots aquells que defensen la democràcia. És una mostra que a Espanya no tenen arguments, tant sols tenen el no per resposta, l’insult i l’apologia del nazisme.
Però aquesta manca d’arguments també és un perillós precedent, els arguments que utilitzen reforcen l’extremisme d’organitzacions feixistes que emparats per alguns mitjans de comunicació que avui ja són veritables mitjans de l’odi contra Catalunya estant més actives que mai, i algun dia podem tenir algun disgust, el que va passar a Madrid no és una simple anècdota.
Tot plegat tindria que fer despertar a la nostra classe política, la gent té molta pressa i les constants negatives d’Espanya no poden fer retardar més el procés, el temps no juga a favor nostre, sinó a favor d’Espanya.
President, líders polítics anem junts a exercir el dret a decidir, sí o sí, amb la legalitat espanyola o amb la legalitat catalana o la internacional, però #volemvotar.







