Dimarts, 24 d'abril de 2007 10:44 h

Sarkozy i Royal, comparacions odioses

A l’Estat francès, el més jacobí d’Europa, finalment es dirimiran la presidència de l’Estat un home que lidera la dreta i una dona que ho fa pel Partit Socialista. Del primer no en podem esperar res, la Catalunya Nord seguirà hostatge d’un estat que malda per culminar definitivament el procés d’un genocidi lingüístic i cultural reculat en el temps. Però s’ha d’esperar res de positiu de la candidata Royal? Potser una major tolerància i comprensió, a partir del que ella mateixa ha manifestat. Fins i tot s’ha mostrat disposada, en el cas de Còrsega, a acceptar un procés d’autodeterminació, sense crispar-se. Però avenços en positiu per a les comarques del nord, tot i així, difícilment.

Ara, malgrat aquests condicionants, quan un mira cap al sud, totes les comparacions són odioses. S’imagina algú escoltant Felipe González ahir i Zapatero avui parlant d’acceptar un procés sobiranista als Països Catalans o a Euskal Herria? Malgrat el caràcter dretà de Sarkozy, quan compareix al costat dels Acebes, Zaplanas, Aznars o Rajoys, hi observes una dreta civilitzada, que imagines incapaç de mantenir, contra tota evidència, conspiracions surrealistes sobre atemptats amb prop de 200 morts; o ser la mà negra d’una trama de corrupció urbanística i d’un urbanisme voraç i depredador del territori, entre d’altres.

Òbviament, Sarkozy i Royal no són cap solució per als Països Catalans. Però quan els contraposes als seus homòlegs espanyols, gairebé els fas bons.