#9N2014 el triomf de la pregunta normal
Diuen que la pregunta doble que innova en el camp de la sociologia electoral va ser obra del mateix president Mas, sigui o no cert, és una gran pregunta i cal felicitar als seus autors i als que la van acceptar, Mas, Duran, Junqueras, Herrera i Fernández van fer un gran acord que d’entrada ha deixat descol·locat a Madrid i la seva mateixa caverna mediàtica, i que situa a la resta de partits en l’espai dels que no volen que els catalans votin.
Poques hores desprès de l’acord han sorgit també les primeres crítiques per la complexitat de la pregunta, de com interpretar els resultats i saber quins percentatges avalen la consulta, i els mitjans de comunicació més contraris a l’exercici del dret a decidir són els primers que han invertit temps i diners, tot i que no volen que votem, i han cuinat enquestes o han interpretat els possibles resultats per donar el missatge que és quasi impossible que el sí guanyi amb un resultat esclatant.
Podria ser però que totes les inversions en enquestes no els servissin per res, si d’aquí uns mesos UDC i ICV-EUiA, vist que a Espanya no existeix cap mena de voluntat de federar-se o confederar-se decideixen apostar per fer-ho tot més normal. Aquest dissabte al vespre el mateix Joan Herrera va rebre una dosis de nacionalisme espanyol en una entrevista a La Sexta - la cadena suposadament progressista, que juntament amb Antena 3 , es propietat del Grup Planeta presidit pel Sr. Lara-, on el líder ecosocialista va tastar la medicina, a Espanya ni federalisme, ni confederalisme, a Espanya la recentralització va i anirà a marxes forçades. I si resulta que d’aquí uns mesos els mateixos partits que han acordat la doble pregunta decideixen fer-ne una de sola?
Si en els propers mesos, un cop acabat el procés de diàleg, tot segueix igual amb una Espanya clavada en el immobilisme, Duran i Herrera faran campanya pel #SÍNO? O apostaran definitivament pel #SÍSÍ?. En cas que finalment abandonin la campanya pel #SíNO – que a més és una barbaritat des del punt de vista del màrqueting comunicatiu-, tindria sentit formular una sola pregunta clara i concreta, la “normal”. Vist així, la doble pregunta hauria estat un pas previ necessari per aconseguir el doble Sí de tots els partits que van acordar la pregunta, i la manera amable i inclusiva d’un victòria esclatant del Sí a una Catalunya independent.