El germen de la pau a Euskal Herria va començar a Catalunya
Fa només uns anys el jovent independentista català s’emmirallava amb tot el que passava a Euskal Herria, semblava que la independència d’aquell país era propera, que la majoria independentista era clara i que en un moment o altre aquesta arribaria. En canvi la independència de Catalunya és veia llunyana, molt llunyana, i no parlem de fa molts anys, quanta gent jove i no tant jove mirava cap a Euskal Herria com a referent per aconseguir la independència?
La discutida trobada en un lloc proper a Perpinyà entre membres d’ETA i el que en aquells moments era vicepresident i president en funcions de la Generalitat de Catalunya, Josep Lluís Carod-Rovira, va posar la llavor de la pau a Euskal Herria, i a Carod se li va dir de tot per haver anat a la trobada, amb crisi de govern inclosa, la majoria d’opinadors i mitjans de comunicació s’hi van adobar, Esquerra i el govern del president Maragall, tant sols cal buscar l’hemeroteca per comprovar la quantitat d’indocumentats i de sectaris al capdavant de tertúlies i mitjans de comunicació que criminalitzaren el llavors president dels republicans.
Gràcies a Carod-Rovira i a la seva trobada amb ETA per primer cop amb molts anys es va parlar de política amb ETA, i és va posar damunt la taula que la via política i ho podia permetre tot en democràcia i després va venir la consulta d’Arenys de Mar, i la resta de consultes populars per la independència i, per tant, es va visualitzar que en lloc de les armes en els temps actuals la política és una arma molts més factible per aconseguir les fites proposades, de cop i volta va ser Euskal Herria qui va començar a mirar cap a Catalunya, alguna cosa es començava a coure a Catalunya que deixava petjada a Euskal Herria.
I avui, s’ha girat la truita i és la gent d’Euskal Herria qui mira a Catalunya i la gent de Catalunya és mira a si mateixa per exigir fer possible el somni col·lectiu d’exercir el dret a decidir, la política va guanyant a Catalunya i alguna cosa ha fet en la fi de la violència a Euskal Herria. Avui són els bascos els que veuen en situació d’avançada cap a la independència a Catalunya, i també alguna cosa és mou davant la situació catalana a les Illes i al País Valencià, en poc temps veurem grans moments pel nostre país i per la resta de pobles ibèrics, la democràcia ens permetrà ser lliures, sense cap mena de dubte.