Divendres, 7 de maig de 2010 05:00 h

LOAPA contra les caixes d'estalvi?

Mentre milers i de petites i mitjanes empreses i famílies pateixen la crisi com mai, els dos líders de l'Espanya que no respecta ni l'Estatut d'autonomia, Zapatero i Rajoy, pretenen repartir-se ara el pastís de les caixes d’estalvi.

La majoria dels mitjans de comunicació i articulistes de diferents tendències han coincidit en assenyalar el fracàs de la trobada a Moncloa entre els dos líders espanyols per la manca més que evident de decisions reals i pràctiques.

Els incompliments d'Espanya amb Catalunya pugen cada dia un esglaó més en l'escala de la infàmia. La no realització de les inversions contemplades en la disposició addicional tercera de l'Estatut. El menyspreu de la mínima presència del català a les institucions europees. La laminació de competències de la Generalitat. O el darrer cas amb el portal 'red trabajo' de centenars de milers d'euros invertits amb dubtosa utilitat. I un llarguíssim etcètera.

L'acord Zapatero-Rajoy per modificar la llei de caixes i fer-la a mida pot suposar que s'intenti fer allò que Aznar, amb Manuel Pizarro d'autor intel·lectual, va intentar fer sense èxit als anys 90: prendre poder a les autonomies en matèria de caixes i iniciar un procés de bancarització; és a dir, de privatització. Una LOAPA en tota regla.

El flamant nou president de les caixes d'estalvi espanyoles i alhora resident de La Caixa hi tindrà molt a dir. El silenci inicial del conseller Castells és preocupant.

Cal tenir en compte que un aprimament de potestats de l'autonomia de les caixes posaria en qüestió un model centenari amb un arrelament clau en el territori i el seu teixit social i empresarial. Algú pot creure que les fusions garantiran més crèdit a la petita i mitjana empresa i les famílies? Més aviat ben al contrari: crèdits més cars i més difícils.

La societat civil catalana haurà d'estar amatent a aquesta temptativa de reforma de la llei de caixes. Hauran de ser les mateixes direccions de les entitats les qui aixequin la veu de la denúncia. Suposarà una prova incriminatòria més pel veredicte dels qui encara dubten que pertànyer a Espanya és un llast per al desenvolupament de Catalunya.