A veure qui la té més llarga
Els espanyols estan disposats a tot. No tenen cap mena d’escrúpols. Tan aviat com Zapatero ha ensumat les eleccions espanyoles, s’ha afanyat a competir amb el PP, a saber qui és més espanyol. Si fins fa quatre dies li podíem admetre “talante”, sense perdre de vista que per molt que la mona es vesteixi de seda, mona es queda, ara caldrà admetre que en aquesta cursa de bojos s’han perdut totes les maneres. Els matisos van desapareixent i ja només es tracta de reblar el clau per exhibir, davant la societat espanyola, qui la té més llarga.Novament el jutge Baltasar Garzón torna a ser el protagonista d’una salvatjada jurídica, ordenant l’empresonament de tota la direcció dels representants d'una força política que compta amb un aval ciutadà inqüestionable i molt significatiu que assetjaments, prohibicions i persecucions de tota mena no només no han aconseguit esborrar del mapa -ans al contrari- sinó que han fet possible que l’esquerra abertzale obtingués els millors resultats de la seva història en nombroses localitats basques.
Però davant la proximitat de les eleccions espanyoles, i amb un Alfonso Guerra que amenaça amb la suspensió de l’autonomia basca, el Govern Zapatero no ha dubtat a impulsar el tancament de 22 ciutadans bascos d’una sola tacada. I no ha tingut cap mena de rubor davant la visualització de la falta absoluta d’independència del poder judicial respecte l’executiu. Pitjor, Zapatero vol aparèixer davant la societat espanyola com un home disposat a esclafar qualsevol dissidència.
Trist però alliçonador del que ens espera als catalans en aquesta Espanya funesta i intolerant que viu la seva pluralitat com una amenaça i que malda per uniformitzar social i culturalment un Estat que només es sosté per la força i que només entén la llei del garrot.







