Ucraïna no és Catalunya, però hi tenim dret
Tant sols fa unes setmanes la UE deia que la crisi ucrainiana era un tema intern, en pocs dies tot ha canviat, les mobilitzacions han fet possible el que semblava impossible, i un govern ha caigut i allò que era un problema intern s’ha convertit en un problema més de la UE, però els ucraïnesos han aconseguit el que volien.
Tota una lliçó que ens demostra que si volem, ho aconseguirem, si volem votar i ser lliures ho farem d’una manera o altre, si la classe política no pot, la gent ho farà possible, un poble que ha estat capaç de mobilitzar-se en una manifestació d’un milió i mig de persones i en una via catalana amb més de dos milions no pot perdre, de cap de les maneres, tant sols ha de fer-ho bé.
Europa ho sap tot això, per aquest motiu no para de demanar a Espanya i a Catalunya que parlin, que negociïn malgrat que saben també que és Espanya qui és nega a parlar i autoritzar una consulta sobre el dret a decidir dels catalans, per això no cal agafar al peu de la lletra les declaracions que venen d’Europa, perquè a l’hora de la veritat la que valdrà serà la voluntat del poble, i a data d’avui el poble català ho té clar.
Si el poble Ucraïnès, molt més dividit que el català, ha sacsejat el món i ha fet caure un govern sota cobertura de la Rússia de Putin, que no pot fer el poble català, farem tot el que voldrem, votarem o farem la declaració unilateral d’independència i serem reconeguts internacionalment, malgrat Espanya, malgrat els partidaris de la tercera via i malgrat que el Princep Felip s’instal·li a Barcelona.







